lunes, 22 de junio de 2020

TASCA ÍNTIMA│ LABOR ÍNTIMA

Imagen FB de Pere Bessó





TASCA ÍNTIMA




Cau a les meues temples la cendra de totes les infàncies cremades: un punyal de cavalls s’endinsa al meu món, un silenci de sospirs es torna infinit. Res a dir, ni jutjar de totes les falsedats que circumden la set, de tota la fel que clou el cel. A estones ens commouen els ocells conventuals que habiten el món: sagna la nuesa davant de l’espina, l’ànima ebriaga d’un pa orfe. Una fletxa de pedra mossega el cor del vent, un ombra sobtada evoca el zodíac, un crepuscle sord es torna cataclisme…
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LABOR ÍNTIMA




Cae en mis sienes la ceniza de todas las infancias quemadas: un puñal de caballos se adentra en mi mundo, un silencio de suspiros se vuelve infinito. Nada qué decir, ni juzgar de todas las falsedades que circundan la sed, de toda la hiel que encierra el cielo. A ratos nos conmueven los pájaros conventuales que habitan el mundo: sangra la desnudez ante la espina, el alma ebria de un pan huérfano. Una flecha de piedra muerde el corazón del viento, una sombra súbita evoca el zodíaco, un crepúsculo sordo se vuelve cataclismo…
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga