lunes, 24 de diciembre de 2018

SENSE BRÚIUXOLA

Imagen FB de Pere Bessó





SENSE BRÚIUXOLA




Ara sagnen la seua dissortada nit les distàncies: la paraula enfebrada del sanglot obri el seu redó peix de crit. A la carn, l’estranya roba de les paràboles i el mocador que asseca les portes tancades de la pluja. Tots els dies badallen les ulleres, aquesta agonia que despulla els meus carrers d’analfabeta. El clam llepa les meues temples buides, mentre la nit crivella el relleu del teu melic en el pessebre de la Nit de Nadal.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SIN BRÚJULA




Ahora sangran su infortunada noche las distancias: la palabra afiebrada del sollozo abre su redondo pez de grito. En la carne, la extraña ropa de las parábolas y el pañuelo que seca las puertas cerradas de la lluvia. Todos los días bostezan las ojeras, esta agonía que desnuda mis calles de analfabeta. El clamor lame mis sienes vacías, mientras la noche acribilla el relieve de tu ombligo en el pesebre de Nochebuena.
.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga