BROMA DEL BUIT

Imagen FB de Pere Bessó

BROMA DEL BUIT

És densa la boira enmig de la fullaraca abatuda dels troncs visibles de l’alba morta. Buits rellisquen els peixos del cel damunt de la nit oblidada de la meua infància. Si alguna cosa ens queda, és el paladar trencat dels trens o aquell bosc de lents llenços en l’entranya. Les sèquies èbries de buits ens recorden la pluja trencada de portes i mocadors. Vingué a nosaltres, sense cap coartada, la nit i les seues paraules cremades.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

BRUMA DEL VACÍO

Es densa la bruma en medio de la hojarasca abatida de los troncos visibles del alba muerta. Vacíos resbalan los peces del cielo sobre la noche olvidada de mi infancia. Si algo nos queda, es el paladar roto de los trenes o aquel bosque de lentos lienzos en la entraña. Las acequias ebrias de vacíos nos recuerdan la lluvia rota de puertas y pañuelos. Vino a nosotros, sin coartada alguna, la noche y sus palabras quemadas.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga