EVOCACIÓ DE L’INCENDI

Imagen FB de Pere Bessó

EVOCACIÓ DE L’INCENDI

Duc en la memòria aquells incendis clavats al mutisme de la meua ferida: al llindar, el magnetisme dels braços i les pors intemporals del que somia. (Fou la brasa la que governà la remor de les venes; mai no hi hagué talismans, només l’audàcia de foradar el poder del foc i desertar cap al desballestament del teu cos.) En el tràngol, acaronem els vells contes de fades i arribem reiteradament a l’abisme desitjat. La resta és el que no fou abrasat en la darrera nit.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EVOCACIÓN DEL INCENDIO

Traigo a la memoria aquellos incendios clavados al mutismo de mi herida: en el umbral, el magnetismo de los brazos y los miedos intemporales del que sueña. (Fue la brasa quien gobernó el murmullo de las venas; nunca hubo talismanes, sólo la audacia de horadar el poderío del fuego y desertar hacia el desquicio de tu cuerpo.) En el trance, pulsamos los viejos cuentos de hadas y llegamos reiteradamente al abismo deseado. Lo demás es lo que no fue abrasado en la noche última.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CONVICCIONS

Imagen FB de Pere Bessó

CONVICCIONS

Només crec en la penitència dels camins i en els descensos inevitables: la pols resulta ser una mena de perpetuïtat a les parpelles. Darrere dels maniqueismes, hi ha un paisatgisme de penombra i rètols d' arrelat erm. De tanta incertesa, ens queda si de cas, la banalització de la claredat i la carronya de la nit que ens mossega amb el seu musell de cementiri.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CONVICCIONES

Sólo creo en la penitencia de los caminos y en los descensos inevitables: el polvo resulta ser una suerte de perpetuidad en los párpados. Detrás de los maniqueísmos, hay un paisajismo de penumbra y rótulos de arraigado páramo. De tanta incertidumbre, nos queda acaso, la banalización de la claridad y la carroña de la noche que nos muerde con su hocico de cementerio.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

LLOCS COMUNS

Imagen FB de Pere Bessó

LLOCS COMUNS

Enmig d’altars i mausoleus, la retòrica de sal i les andròmines de la deshora: els carrers fumats de cicatrius i algunes vitrines fúnebres. En acabant pensem en Llàtzer i les ombres que deixen els buits.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LUGARES COMUNES

Entre altares y mausoleos, la retórica de sal y los cachivaches de la deshora: las calles ahumadas de cicatrices y algunas vitrinas fúnebres. Pensamos luego en Lázaro y las sombras que dejan los vacíos.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ALBA CREMADA

Imagen FB de Pere Bessó

ALBA CREMADA

Cap llenguatge no és possible quan ja la cendra respira en la vida. I la sintaxi de la carn és precària. A la boca tremolen els conjurs, mentre els gossos del carrer deconstrueixen les ombres dels espais fragmentats.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ALBA QUEMADA

Ningún lenguaje es posible cuando ya la ceniza respira en la vida. Y la sintaxis de la carne es precaria. En la boca tiemblan los conjuros, mientras los perros de la calle, deconstruyen las sombras de los espacios fragmentados.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga