Imagen FB de Pere Bessó
DAMUNT
DE LA GESPA LÍVIDA
Damunt de la gespa
lívida de l’entreson, la foguera cega de l’estrèpit de la fusta humida dels
pins. Enmig de la brea esbosse l’aiguat de la nit total damunt de l’ànsia.
D’ara endavant, l’argent viu en la respiració, potser l’aroma de la mort en la
remor dels porus, potser aquesta escletxa invisible on es perden els cossos
suspesos o abandonats, perduts en el tebi silenci d’una guspira.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
SOBRE EL CÉSPED CÁRDENO
Sobre el césped
cárdeno del entresueño, la hoguera ciega del estruendo de la madera húmeda de
los pinos. En medio de la brea esbozo el aguacero de la noche total sobre el
ansia. En adelante, el azogue en la respiración, quizás el aroma de la muerte
en el murmullo de los poros. Quizás esa rendija invisible donde se pierden los
cuerpos en suspenso o abandonados, perdidos en el tibio silencio de una
centella.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga