Imagen FB de Pere Bessó
DESMESURA
Un mai no sap de veres de quin costat és
l’amor o la set
El buit del sexe en una pestanya d’ocells ni quines lletanies té
una tassa de desgràcies al moment de demanar-li coherència
a l’estat descosit del cos davant d’uns ulls masoquistes
en la corol·la de ferro de les ferrovelleries als retrats del tedi
El buit del sexe en una pestanya d’ocells ni quines lletanies té
una tassa de desgràcies al moment de demanar-li coherència
a l’estat descosit del cos davant d’uns ulls masoquistes
en la corol·la de ferro de les ferrovelleries als retrats del tedi
en el corc del reüll
Unes quantes monedes no lleven l’estiu ni aquesta calor agredolça
dels prostíbuls ni una targeta postal que castra els meus ulls
a l’hora d’explicar els meus curulls
Es trenca la nit en la nuesa de l’espill del crematori:
en la cambra les enfiladisses extremes de les pol·lucions
l’esvaïment del safrà i els pits trencats de la penombra
els pius indecorosos en la pulcritud de les mantes
Tot és confús en el dictat de un twitt que expira a trenc d’alba
Mire la terra mire el país en el manual dels emprèstits.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Unes quantes monedes no lleven l’estiu ni aquesta calor agredolça
dels prostíbuls ni una targeta postal que castra els meus ulls
a l’hora d’explicar els meus curulls
Es trenca la nit en la nuesa de l’espill del crematori:
en la cambra les enfiladisses extremes de les pol·lucions
l’esvaïment del safrà i els pits trencats de la penombra
els pius indecorosos en la pulcritud de les mantes
Tot és confús en el dictat de un twitt que expira a trenc d’alba
Mire la terra mire el país en el manual dels emprèstits.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
DESMESURA
Cierto uno nunca sabe de qué lado está el
amor o la sed
el vacío del sexo en una pestaña de pájaros ni qué letanías tiene
una taza de desgracias al momento de pedirle coherencia
al estado descosido del cuerpo frente a unos ojos masoquistas
en la corola de hierro de las chatarrerías a los retratos del tedio
en la carcoma del soslayo
Unas cuantas monedas no quitan el estío ni ese calor agridulce
de los prostíbulos ni una tarjeta postal que castra mis ojos
a la hora de explicar mis hartazgos
Se rompe la noche en la desnudez del espejo del crematorio:
en el cuarto las enredaderas extremas de las poluciones
el desvanecimiento del azafrán y los senos rotos de la penumbra
los chunches indecorosos en la pulcritud de las cobijas
Todo es confuso en el dictado de un twitt que expira al amanecer
Miro la tierra miro al país en el manual de los empréstitos.
el vacío del sexo en una pestaña de pájaros ni qué letanías tiene
una taza de desgracias al momento de pedirle coherencia
al estado descosido del cuerpo frente a unos ojos masoquistas
en la corola de hierro de las chatarrerías a los retratos del tedio
en la carcoma del soslayo
Unas cuantas monedas no quitan el estío ni ese calor agridulce
de los prostíbulos ni una tarjeta postal que castra mis ojos
a la hora de explicar mis hartazgos
Se rompe la noche en la desnudez del espejo del crematorio:
en el cuarto las enredaderas extremas de las poluciones
el desvanecimiento del azafrán y los senos rotos de la penumbra
los chunches indecorosos en la pulcritud de las cobijas
Todo es confuso en el dictado de un twitt que expira al amanecer
Miro la tierra miro al país en el manual de los empréstitos.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
