viernes, 17 de abril de 2020

FINITUD DE L’OFEGAMENT

Imagen FB de Pere Bessó





FINITUD DE L’OFEGAMENT




Ahora no puedo soportar la carga,
Tan próximo estoy al final.
Guillermo de Aquitania




Damunt de la terra, la meua impotència i els seus velams de pedra i les seues pregàries de silenci que escapen immutables com una estàtua. Mossegue el bassal de tinta que madura en les meues mans: ací s’ofega l’ocell que resideix al meu pit. Hui, cec, l’aigua que tortura la meua gola, obri traus en les nits de les setmanes. Demà, en el cànter trencat del pàlpit, hauré de soterrar la meua carn i hi haurà un sòlid silenci en la fusta. No hi ha més galop, excepte la fletxa que canvia el seu trànsit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FINITUD DEL AHOGO




Ahora no puedo soportar la carga,
Tan próximo estoy al final.
Guillermo de Aquitania




Sobre la tierra, mi impotencia y sus velámenes de piedra y sus rezos de silencio que escapan inmutables como una estatua. Muerdo el charco de tinta que madura en mis manos: ahí se ahoga el pájaro que reside en mi pecho. Hoy, ciego, el agua que tortura mi garganta, abre ojales en las noches de las semanas. Mañana, en el cántaro roto del pálpito, habré de enterrar mi carne y habrá un sólido silencio en la madera. No hay más galope, salvo la flecha que cambia su tránsito.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga