Imagen FB de Pere Bessó
OMBRES
DE LA BROMA
Aquesta brega de bassals estesa en les
ulleres de la nit diürna,
Mentre gruny una fulla en solitari, la ploma d’una llàgrima;
una gerga de desigs busca la seua deïtat enmig de la nit.
Encara tinc als meus havers la costella del pànic, el paladar fes
de les setmanes i el costum de corrompre’m davant dels cresols.
Crema la foguera líquida de la meua sang, cada lladruc de la nostàlgia,
l’ala de l’eco en un gra de sal. La infàmia i els seus tatuatges.
En l’atri del malefici s’agusen els beuratges del malefici:
En l’ombra del rovell, l’alè brama els seus propis morts.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Mentre gruny una fulla en solitari, la ploma d’una llàgrima;
una gerga de desigs busca la seua deïtat enmig de la nit.
Encara tinc als meus havers la costella del pànic, el paladar fes
de les setmanes i el costum de corrompre’m davant dels cresols.
Crema la foguera líquida de la meua sang, cada lladruc de la nostàlgia,
l’ala de l’eco en un gra de sal. La infàmia i els seus tatuatges.
En l’atri del malefici s’agusen els beuratges del malefici:
En l’ombra del rovell, l’alè brama els seus propis morts.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
SOMBRAS DE LA BRUMA
Esta lucha de charcos extendida en las
ojeras de la noche diurna,
mientras gruñe una hoja en solitario, la pluma de una lágrima;
una jerga de deseos busca su deidad en medio de la noche.
Aun tengo en mis haberes la costilla del pánico, el paladar hendido
de las semanas y el hábito de corromperme frente a los candiles.
Arde la hoguera líquida de mi sangre, cada ladrido de la nostalgia,
el ala del eco en un grano de sal. La infamia y sus tatuajes.
En el atrio del maleficio se aguzan los brebajes del maleficio:
En la sombra del moho, el aliento brama sus propios muertos.
mientras gruñe una hoja en solitario, la pluma de una lágrima;
una jerga de deseos busca su deidad en medio de la noche.
Aun tengo en mis haberes la costilla del pánico, el paladar hendido
de las semanas y el hábito de corromperme frente a los candiles.
Arde la hoguera líquida de mi sangre, cada ladrido de la nostalgia,
el ala del eco en un grano de sal. La infamia y sus tatuajes.
En el atrio del maleficio se aguzan los brebajes del maleficio:
En la sombra del moho, el aliento brama sus propios muertos.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga
