lunes, 7 de mayo de 2018

ALGUNA VEGADA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





ALGUNA VEGADA




Alguna vegada, en algun lloc, l’àngel i les seues ferides, l’arbre invisible del vent, els diversos espills de la son enfonsats en les seues palpebres.

En la porta o les absències, mai no esperí cap altra otra cosa que no foren els meus somnis, però caminí descarnat amb els meus dits.

Com un ocell sempre fugí del que no fóra vol.

Damunt de la pell de l’oblit nien les branques de la sang que em sostenen i l’absurd de les mosques.

Algú, sovint, dorm en la flor de les seues andròmines.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



ALGUNA VEZ




Alguna vez, en algún sitio, el ángel y sus heridas, el árbol invisible del viento, los diversos espejos del sueño hundidos en sus párpados.

En la puerta o las ausencias, nunca esperé otra cosa que no fueran mis sueños, pero caminé descarnado con mis dedos.

Como un pájaro siempre huí de lo que no fuera vuelo.

Sobre la piel del olvido anidan las ramas de la sangre que me sostienen y el absurdo de las moscas.

Alguien, a menudo, duerme en la flor de sus cachivaches.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga