viernes, 29 de marzo de 2019

TEMPERÀNCIA

©Pintura de Franz Kline





TEMPERÀNCIA




Estoy aquí,
y no puedo elegir entre dos
trozos de madera, y llueve menudamente y no puedo
bajo la lluvia putrefacta elegir.
Nichita Stănescu




Vaig com un cec xiuxiuejant a la seua lletania d’ombres, com algú que es troba en algun lloc i mai no arriba al seu destí. No hi ha lloc sencer per a la meua gola, llevat de la sufocació putrefacta de l’ofec, i les seues esbocinades distàncies. Sóc ací mut de finestres i pors. Sé que hi ets, mirant-me dins de pàl·lides fustes. Davant de la nuesa fera, també triga l’hivern: tot just la gebrada com un sospir penedit, tot just el so del vent arrencant-me l’alé. Enmig dels meus ulls res no és: tot va de pressa sense que res no esclate.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TEMPLANZA




Estoy aquí,
y no puedo elegir entre dos
trozos de madera, y llueve menudamente y no puedo
bajo la lluvia putrefacta elegir.
Nichita Stănescu




Voy como un ciego susurrándole a su letanía de sombras, como alguien que está en algún lugar y nunca llega a su destino. No hay sitio completo para mi garganta, salvo el sofoco putrefacto del ahogo, y sus despedazadas distancias. Estoy aquí mudo de ventanas y miedos. Sé que estás ahí, mirándome dentro de pálidas maderas. Ante la desnudez fiera, también tarda el invierno: apenas la escarcha como un suspiro arrepentido, apenas el sonido del viento arrancándome el aliento. En medio de mis ojos nada es: todo va de prisa sin que nada se restalle.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Franz Kline