martes, 25 de agosto de 2020

DARRER INSOMNI │ POSTRER INSOMNIO

Imagen FB de Pere Bessó






DARRER INSOMNI




En el darrer vers de l’insomni, la ciutat del desig somorgollada de la demència en les aigües aterradores de la flama. Dins de la placenta d’una llosa freda, la reguera de traus de l’escepticisme. I aquella litúrgia de sofre inestroncable. Espere que en la esquerda del llampec pervisca l’aire de la depredació dels trens, o aquella nuesa esqueixada damunt de la corda de la pedra tosca. Per cert, en la raja d’ocote, gira la història mutilada del niu d’enderrocs que ens deixen els llegums del més pur batec de les flassades.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




POSTRER INSOMNIO




En el postrer verso del insomnio, la ciudad del deseo sumergida de la demencia en las aguas aterradoras de la llama. Dentro de la placenta de una losa fría, el reguero de ojales del escepticismo. Y aquella liturgia de azufre irrestañable. Espero que, en la rendija del relámpago, perviva el aire de la depredación de los trenes, o aquella desnudez desgajada sobre la comba de la piedra pómez. Por cierto, en la raja de ocote, gira la historia mutilada del nido de escombros que nos dejan las legumbres del más acendrado pálpito de las cobijas.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga