domingo, 10 de enero de 2021

Imagen Pinterest




FAULA

 

 

Caminí buscant una altra ombra: en la batalla fon rara avis davant de l’espill. Cap porfídia no és millor que descobrir el propi destí. I. encara que creuí la línia de l’horitzó, haig d’esperar que el temps em redimesca. Vull viure en el meu propi oblit, sense ser anyell, llop o corb. Un vaixell s’oblida del foc dels molls: a foc lent, la carn de les meues paraules.

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

FÁBULA

 

 

Caminé buscando otra sombra: en la batalla fui rara avis frente al espejo. Ninguna porfía es mejor que descubrir el propio destino. Y aunque crucé la línea del horizonte, debo esperar a que el tiempo me redima. Quiero vivir en mi propio olvido, sin ser cordero, lobo o cuervo. Un barco se olvida del fuego de los muelles: a fuego lento, la carne de mis palabras.

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga







 

INFERN CÍCLIC│ INFIERNO CÍCLICO

 

Imagen Pinterest




INFERN CÍCLIC

 

 

Després de tot, un construeix els suburbis de l’ànima.

Insomnis com ferros inevitables. Ensopiments.

Tinc urgència pel rovell i la seua nit fètida. (En algún lloc

tot és pretèrit incessant.)

Ho sé mentre les aigües de l’infern, mullen els meus somnis;

i els cercles es tanquen a galop en la gola.

Vull tornar sense esquerdes als dies joves de la meua memòria

i desempantanar la meua pròpia història.

Hi ha certs fetitxismes, ella, a la vora del pont.

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

INFIERNO CÍCLICO

 

 

Después de todo, uno construye los suburbios del alma.

Insomnios como fierros inevitables. Modorras.

Tengo urgencia por la herrumbre y su noche fétida. (En algún lugar

todo es pretérito incesante.)

Lo sé mientras las aguas del infierno, mojan mis sueños;

y los círculos se cierran a galope en la garganta.

Quiero volver sin grietas a los días jóvenes de mi memoria

y desempantanar mi propia historia.

Hay ciertos fetichismos, ella, a la orilla del puente.

.

Del libro: Primavera de arcilla

©André Cruchaga