INFERN CÍCLIC│ INFIERNO CÍCLICO

 

Imagen Pinterest

INFERN CÍCLIC

 

 

Després de tot, un construeix els suburbis de l’ànima.

Insomnis com ferros inevitables. Ensopiments.

Tinc urgència pel rovell i la seua nit fètida. (En algún lloc

tot és pretèrit incessant.)

Ho sé mentre les aigües de l’infern, mullen els meus somnis;

i els cercles es tanquen a galop en la gola.

Vull tornar sense esquerdes als dies joves de la meua memòria

i desempantanar la meua pròpia història.

Hi ha certs fetitxismes, ella, a la vora del pont.

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

INFIERNO CÍCLICO

 

 

Después de todo, uno construye los suburbios del alma.

Insomnios como fierros inevitables. Modorras.

Tengo urgencia por la herrumbre y su noche fétida. (En algún lugar

todo es pretérito incesante.)

Lo sé mientras las aguas del infierno, mojan mis sueños;

y los círculos se cierran a galope en la garganta.

Quiero volver sin grietas a los días jóvenes de mi memoria

y desempantanar mi propia historia.

Hay ciertos fetichismos, ella, a la orilla del puente.

.

Del libro: Primavera de arcilla

©André Cruchaga