CREMADA

Imagen FB de Pere Bessó

CREMADA

Ací, a Tuolumne river, les demesies del temps consumint la pròpia supervivència. Se senten els palpebreigs sords de l’aigua i l’ardiment feroç de les pedres fogueres.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

QUEMADURA

Ahí, en Tuolumne river, las demasías del tiempo consumiendo la propia sobrevivencia. Se oyen los parpadeos sordos del agua y el ardimiento feroz de los pedernales.

Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

MÀSCARA

Imagen FB de Pere Bessó

MÀSCARA

Tants noms en la soledat dels trens, en els alienats semàfors que depreden l’assossec i la son. En els grans mercats se m’escapa l’anatomia i el cel: tot sembla faula i ombrívola sufocació de plat buit. Xiuxiuegen les esquerdes delirants de l’alé davant de les enormes finestres de cristall dels insomnis.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

MÁSCARA

Tantos nombres en la soledad de los trenes, en los enajenados semáforos que depredan el sosiego y el sueño. En los grandes mercados se me escapa la anatomía y el cielo: todo parece fábula y sombrío sofoco de plato vacío. Susurran las grietas delirantes del aliento frente a las enormes ventanas de cristal de los insomnios.

Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

SET FENDIDA

Imagen FB de Pere Bessó

SET FENDIDA

Tots els ocells immòbils tornats al buit. Totes les espines somnàmbules de l’hivern, la peüngla negra del calendari com una pedra enrunada dels ulls. Del Confort Inn al Garrison Park, les llànties fosques d’Orangeburg Avenue, la flaire corpòria dels captaires i els ulls de febre de l’opacitat dels esclats. Allò era una cel·la de braços en zel, nits de gargoteig i cendra empastifada. En el submón de les flassades, els analgèsics voraços i les al·lucinacions, de vegades, la fosforescència del decandiment i l’abisme desordenat de les carícies.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SED HENDIDA

Todos los pájaros inmóviles vueltos al vacío. Todas las espinas sonámbulas del invierno, la pezuña negra del calendario como una piedra desmoronada de los ojos. Del Confort inn al Garrison Park, las lámparas oscuras de Orangeburg Ave., el aroma corpóreo de los mendigos y los ojos de fiebre de la opacidad de los destellos. Aquello era una celda de brazos en celo, noches de garabateo y embadurnada ceniza. En el submundo de las cobijas, los analgésicos voraces y las alucinaciones, a veces, la fosforescencia del desmedro y el abismo desordenado de las caricias.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

HORA UNÀNIME

Imagen FB de Pere Bessó

HORA UNÀNIME

En cada hora unànime que ens acompanya, també hi ha criptes
acumulades en el subconscient.
Al voltant de l’ull,
l’ocell abstret damunt del niu d’aigua
que s’entrellaça amb l’ombra del cos.
—Jure que en les arrugues disperses de la nit,
han cremat els jardins més enllà del propi palpebreig.
Davall del batec de la fullaraca,
la cal·ligrafia del buit.
I més al fons, l’onzena trama de les disfresses,
la crònica incrustada en el granit.
Sempre d’algun somni
emergeixen inusitadament certes fissures.
I sempre per a cada pruïja hi ha respostes i recol·locacions.
I sempre, després de l’escena, la culpa.
I sempre el lletreig del refredat amb el seu verí d’espill.
Al capdavall, així és l’irremeiable.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HORA UNÁNIME

En cada hora unánime que nos acompaña, también hay criptas
acumuladas en el subconsciente.
Alrededor del ojo,
el pájaro ensimismado sobre el nido de agua
que se entrelaza con la sombra del cuerpo.
—Juro que en las arrugas dispersas de la noche,
han ardido los jardines más allá del propio parpadeo.
Debajo del pálpito de la hojarasca,
la caligrafía del vacío.
Y más al fondo, la undécima trama de los disfraces,
la crónica incrustada en el granito.
Siempre de algún sueño,
emergen inusitadamente ciertas fisuras.
Y siempre para cada prurito hay respuestas y reacomodos.
Y siempre, después de la escena, la culpa.
Y siempre el deletreo del resfrío con su ponzoña de espejo.
Al cabo, así es lo irremediable.
.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga