martes, 4 de agosto de 2020

PULSIONS │ PULSIONES

Imagen FB de Pere Bessó





PULSIONS




thy garden's close
Is grown a wilderness, where none shall find
One strayed, last petal of one last year's rose.
Ernest Dowson




Camine enmig de la idiotesa de culleres i forquetes rovellades, ¿en quina categoria cap aquesta sopor d’ergàstuls infestats per llengües de tisores malèvoles? Al darrere, tapials de pixum anònims com la foscor escampada d’un bordell; al davant, converses incestuoses multipliquen la respiració d’aquests dies rotunds de salmorra. L’ull es crema als cantons del cuc de la pobresa i retrata audiències moribundes. A la fi només cal fugir d’aquesta vexació o pensar en aquell amor poc racional dels llindars mancats de puresa. O discòrrer en la súplica d’un pit ferit d’ocells vora del somni que somiem en una cistella de pulsions agrestes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PULSIONES




thy garden's close
Is grown a wilderness, where none shall find
One strayed, last petal of one last year's rose.
Ernest Dowson




Camino entre la idiotez de cucharas y tenedores oxidados, ¿en qué categoría cabe este sopor a ergástulas infestadas por lenguas de tijeras aviesas? Detrás, tapiales de orina anónimos como la oscuridad dispersa de un burdel; enfrente, conversaciones incestuosas multiplican la respiración de estos días rotundos de salmuera. El ojo se quema en las esquinas del gusano de la pobreza y retrata audiencias moribundas. Al final solo hay que huir de este vejamen o pensar en aquel amor poco racional de los umbrales carentes de pureza. O discurrir en la súplica de un pecho herido de pájaros a la orilla del sueño que soñamos en un guacal de pulsiones agrestes.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

VITRINA │ VITRINA

Imagen FB de Pere Bessó





VITRINA




Jo sé on es guarda l’alegria i els seus maniquís, els seus mobles, ampolles i gàbies. Se sent quan el groc de les monedes inunda la cambra i la nit es deixa sentir en una gota de nostàlgia. (De vegades la calor de la teua pell vessa una botella de primavera als meus ulls.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





VITRINA




Yo sé donde se guarda la alegría y sus maniquíes, sus muebles, botellas y jaulas. Se oye cuando el amarillo de las monedas inunda la habitación y la noche se deja sentir en una gota de nostalgia. (A veces el calor de tu piel derrama una botella de primavera en mis ojos.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

ESPILLS SOMNÀMBULS│ ESPEJOS SONÁMBULOS

Imagen FB de Pere Bessó





ESPILLS SOMNÀMBULS




Un cadàver de tristeses mossega la nit de les ulleres: ací, el sarcòfag de les pol·lucions de l’última gota de metall al balcó del far clavat en els meus ulls. Tomba la nit damunt de la lluna roja del melic: cara a cara, un tros de tren al brancall de la saliva. Un somni de molls mossega els enderrocs de la son, l’asfíxia de les demències habitables, la foguera que es torna fatal i confusa en el seu instant devastador. En aquest tràngol d’espills somnàmbuls, la brasa del deliri escapça totes les noces del caliu adàmic.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESPEJOS SONÁMBULOS




Un cadáver de tristezas muerde la noche de las ojeras: ahí, el sarcófago de las poluciones de la última gota de metal sobre el balcón del faro clavado en mis ojos. Cae la noche sobre la luna roja del ombligo: cara a cara, un pedazo de tren en la ramazón de la saliva. Un sueño de muelles muerde los escombros del sueño, la asfixia de las demencias habitables, la hoguera que se vuelve fatal y confusa en su instante devastador. En este trance de espejos sonámbulos, la brasa del delirio decapita todas las nupcias del rescoldo adánico.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga