Imagen FB de Pere Bessó
ESPILLS
SOMNÀMBULS
Un cadàver de
tristeses mossega la nit de les ulleres: ací, el sarcòfag de les pol·lucions de
l’última gota de metall al balcó del far clavat en els meus ulls. Tomba la nit
damunt de la lluna roja del melic: cara a cara, un tros de tren al brancall de
la saliva. Un somni de molls mossega els enderrocs de la son, l’asfíxia de les
demències habitables, la foguera que es torna fatal i confusa en el
seu instant devastador. En aquest tràngol d’espills somnàmbuls, la brasa
del deliri escapça totes les noces del caliu adàmic.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ESPEJOS SONÁMBULOS
Un cadáver de
tristezas muerde la noche de las ojeras: ahí, el sarcófago de las poluciones de
la última gota de metal sobre el balcón del faro clavado en mis ojos. Cae la
noche sobre la luna roja del ombligo: cara a cara, un pedazo de tren en la
ramazón de la saliva. Un sueño de muelles muerde los escombros del sueño, la
asfixia de las demencias habitables, la hoguera que se vuelve fatal y confusa
en su instante devastador. En este trance de espejos sonámbulos, la brasa del
delirio decapita todas las nupcias del rescoldo adánico.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario