martes, 4 de agosto de 2020

ESPILLS SOMNÀMBULS│ ESPEJOS SONÁMBULOS

Imagen FB de Pere Bessó





ESPILLS SOMNÀMBULS




Un cadàver de tristeses mossega la nit de les ulleres: ací, el sarcòfag de les pol·lucions de l’última gota de metall al balcó del far clavat en els meus ulls. Tomba la nit damunt de la lluna roja del melic: cara a cara, un tros de tren al brancall de la saliva. Un somni de molls mossega els enderrocs de la son, l’asfíxia de les demències habitables, la foguera que es torna fatal i confusa en el seu instant devastador. En aquest tràngol d’espills somnàmbuls, la brasa del deliri escapça totes les noces del caliu adàmic.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESPEJOS SONÁMBULOS




Un cadáver de tristezas muerde la noche de las ojeras: ahí, el sarcófago de las poluciones de la última gota de metal sobre el balcón del faro clavado en mis ojos. Cae la noche sobre la luna roja del ombligo: cara a cara, un pedazo de tren en la ramazón de la saliva. Un sueño de muelles muerde los escombros del sueño, la asfixia de las demencias habitables, la hoguera que se vuelve fatal y confusa en su instante devastador. En este trance de espejos sonámbulos, la brasa del delirio decapita todas las nupcias del rescoldo adánico.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: