MANTRA

Imagen FB de Pere Bessó

MANTRA

Semiconscient el centaure en la seua vigília, l’orgasme del somni dels déus, la brasa còsmica en la respiració immemorial: el gen de la saviesa estel·lar distribueix la seua heretat de grifs dansants. Retorn al remot de l’epifania, al bufament infinit de la sang. En l’inaprehensible de les asimetries, el pla inefable dels cercles que donen vida a la nuesa de l’hermetisme. Et celebre, pol·len del meu origen per a navegar, si és possible, entre catacumbes on el pensament buida els seus oblits.

(A l’espill orb, les aigües glacials, l’àtom de les meues edats com els fluids del karma. El riu interior s’obri i, amb la seua mà ígnia, fa de la ferida el seu propi coneixement.)

Mai no deixem de ser, enmig de sols verds, el desconegut. Des de la muntanya veiem el sol de l’ombra, la pregària premonitòria de la taula i la seua procreació.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

MANTRA

Semiconsciente el centauro en su vigilia, el orgasmo del sueño de los dioses, el ascua cósmica en la respiración inmemorial: el gen de la sabiduría estelar distribuye su herencia de grifos danzantes. Regreso a lo remoto de la epifanía, al soplo infinito de la sangre. En lo inasible de las asimetrías, el plano inefable de los círculos que dan vida a la desnudez del hermetismo. Te celebro, polen de mi origen para navegar, si es posible, entre catacumbas donde el pensamiento vacía sus olvidos. 

(En el espejo ciego, las aguas glaciales, el átomo de mis edades como los fluidos del karma. El río interior se abre y, con su mano ígnea, hace de la herida su propio conocimiento.)

Nunca dejamos de ser, entre soles verdes, lo desconocido. Desde la montaña vemos el sol de la sombra, la plegaria premonitoria de la mesa y su procreación.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga

LASCÍVIA

Imagen FB de Pere Bessó

LASCÍVIA

És difícil abstindre’m dels peixos líquids que bracegen en els teus mugrons de sucre i infinit. Ho sé en veure-hi la humitat del país que em conté, aquest cingle d’aventura en la pell de l’ull. Cada nuesa va deixant els vestigis del riu que ha trencat el dic de la carn delerada. Al mural dels espills, el teu sexe és una faula de fragants ales: de sempre, supose, la despulla és una flauta. Transitem fins al desencert de la gota desvetlada. Sortosament, no hi ha indigència possible en la teua illa, ni atavismes.

(És clar que no hi ha absoluts en aquest hivern de la terra. Només el bé comú de l’ànsia subterrània i el foc ascendint sense titubeigs a l’escriptura. Al capdavall el somni és una altra ombra diluïda en la saliva. Un altre horitzó implacable sobre el teu tòrax.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LASCIVIA

Es difícil abstenerme de los peces líquidos que bracean en tus pezones de azúcar e infinito. Lo sé al ver la humedad del país que me contiene, ese risco de aventura en la piel del ojo. Cada desnudez va dejando los vestigios del río que ha roto el dique de la carne anhelada. En el mural de los espejos, tu sexo es una fábula de fragantes alas: desde siempre, supongo, el despojo es una flauta. Transitamos hasta el desatino de la gota develada. Por suerte, no hay indigencia posible en tu isla, ni atavismos.

(Claro que no existen absolutos en este invierno de la tierra. Sólo el bien común del ansia subterránea y el fuego ascendiendo sin titubeos a la escritura. Al cabo el sueño es otra sombra diluida en la saliva. Otro horizonte implacable sobre tu tórax.)