Imagen FB de Pere Bessó
DAVANT DE L’ESPILL
Davant de
l’espill, els domicilis de la memòria i la rúbrica d’un país sense ales. Sempre
resulta rara la cambra buida, sense portes ni finestres. Ací els rastres d’una
febre esquerdada i l’abstracció inefable de les teues cames i la còpula
escampada fins a caure als turmells. El país és rar fins i tot amb el seu
clítoris de verda remor; cada covatxa és una destinació on abeura el dolor. En
el fons és una absència de tinta o només un nombre d’ombres decrèpites. Quelcom
em diu, en secret, que el deliri és el degollament de les paraules en el cos
que sobrevola en la nit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ANTE EL ESPEJO
Ante el espejo,
los domicilios de la memoria y la rúbrica de un país sin alas. Siempre resulta
raro el cuarto vacío, sin puertas ni ventanas. Ahí los rastros de una fiebre
agrietada y la abstracción inefable de tus piernas y la cópula desparramada
hasta caer en los tobillos. El país es raro aun con su clítoris de verde
murmullo; cada covacha es un destino donde abreva el dolor. En el fondo es una
ausencia de tinta o solo un número de sombras decrépitas. Algo me dice, en
secreto, que el delirio es el degüello de las palabras en el cuerpo que
sobrevuela en la noche.
.
Del libro: Precariedades, 2020
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga