Imagen FB de Pere Bessó
PRECARIETATS
Com el llibre de
la nit, les precarietats juntes llançades a la terra de la respiració. Ens fa
mal la pell davant de la terbolesa de les aigües moradenques pel vertigen.
Entre les velles consignes de l’ànima, la boca de cartrons i el tall groc de
les ombres. Sempre hi ha fred en aquesta soledat de la sang, mentre un peix de
ferro sosté les comportes. Ací, el menudall que se sent en els talons i entre
les mans: es plora pel sens fi quan ja s’han mustigat els ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PRECARIEDADES
Como el libro de
la noche, las precariedades juntas echadas a la tierra de la respiración. Nos
duele la piel frente a la turbiedad de las aguas amoratadas por el vértigo.
Entre las viejas consignas del alma la boca de cartones y el filo amarillo de
las sombras. Siempre hay frío en esta soledad de la sangre, mientras un pez de
hierro sostiene las compuertas. Aquí, el cascajo que se siente en los
calcañales y entre las manos: se llora por el sinfín cuando ya se han
marchitado los ojos.
.
Del libro: Precariedades, 2019
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga