lunes, 16 de diciembre de 2019

PRECARIETATS

Imagen FB de Pere Bessó





PRECARIETATS




Com el llibre de la nit, les precarietats juntes llançades a la terra de la respiració. Ens fa mal la pell davant de la terbolesa de les aigües moradenques pel vertigen. Entre les velles consignes de l’ànima, la boca de cartrons i el tall groc de les ombres. Sempre hi ha fred en aquesta soledat de la sang, mentre un peix de ferro sosté les comportes. Ací, el menudall que se sent en els talons i entre les mans: es plora pel sens fi quan ja s’han mustigat els ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRECARIEDADES




Como el libro de la noche, las precariedades juntas echadas a la tierra de la respiración. Nos duele la piel frente a la turbiedad de las aguas amoratadas por el vértigo. Entre las viejas consignas del alma la boca de cartones y el filo amarillo de las sombras. Siempre hay frío en esta soledad de la sangre, mientras un pez de hierro sostiene las compuertas. Aquí, el cascajo que se siente en los calcañales y entre las manos: se llora por el sinfín cuando ya se han marchitado los ojos.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

CAP CONTRAVERÍ

Imagen FB de Pere Bessó






CAP CONTRAVERÍ




Sobre el cadàver incinerat de les agonies, les funeràries i la seua fusta emmordassada. En la pira de l’expiació, l’ofec disecat de fetor cadavèrica. (Tot el camí del subsòl és atzarós com el tapís engusanado d’algunes màscares: el destí resulta ser un camí propici per a la sospita, un embalsamar portes continuament.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




NINGÚN CONTRAVENENO




Sobre el cadáver incinerado de las agonías, las funerarias y su amordazada madera. En la pira de la expiación, el ahogo disecado del ijillo. (Todo el camino del subsuelo es azaroso como el tapiz engusanado de algunas máscaras: el destino resulta ser un camino propicio para la sospecha, un embalsamar puertas continuamente.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga


CONVULSIÓ DARRERA

Imagen FB de Pere Bessó






CONVULSIÓ DARRERA




Tot el pit s’estella en aquesta convulsió d’arpa al pit. Ja hi ha cansament en aquesta túnica de l’espera, entre tants noms que mai no deixaren de parlar a l’oïda, entre tants silencis que aprengueren a sagnar en el fervor de les setmanes. Algú esguità de llàgrimes el món dels braços, el món que no existeix excepte al patiment, el món que trencà amb el ponent de les sabates. Ara, toque ja tancada, la caixa de llum i només resta el so sec de les coses. (La nit baixa a la terra mentre dorm en la meua ignorància.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CONVULSIÓN POSTRERA




Todo el pecho se astilla en esta convulsión de arpa en el pecho. Ya hay cansancio en esta túnica de la espera, entre tantos nombres que nunca dejaron de hablar en el oído, entre tantos silencios que aprendieron a sangrar en el fervor de las semanas. Alguien salpicó de lágrimas el mundo de los brazos, el mundo que no existe salvo en el sufrimiento, el mundo que rompió con el poniente de los zapatos. Ahora, toco ya cerrada, la caja de luz y solo queda el sonido seco de las cosas. (La noche baja a la tierra mientras duermo en mi ignorancia.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga