lunes, 16 de diciembre de 2019

PRECARIETATS

Imagen FB de Pere Bessó





PRECARIETATS




Com el llibre de la nit, les precarietats juntes llançades a la terra de la respiració. Ens fa mal la pell davant de la terbolesa de les aigües moradenques pel vertigen. Entre les velles consignes de l’ànima, la boca de cartrons i el tall groc de les ombres. Sempre hi ha fred en aquesta soledat de la sang, mentre un peix de ferro sosté les comportes. Ací, el menudall que se sent en els talons i entre les mans: es plora pel sens fi quan ja s’han mustigat els ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRECARIEDADES




Como el libro de la noche, las precariedades juntas echadas a la tierra de la respiración. Nos duele la piel frente a la turbiedad de las aguas amoratadas por el vértigo. Entre las viejas consignas del alma la boca de cartones y el filo amarillo de las sombras. Siempre hay frío en esta soledad de la sangre, mientras un pez de hierro sostiene las compuertas. Aquí, el cascajo que se siente en los calcañales y entre las manos: se llora por el sinfín cuando ya se han marchitado los ojos.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: