MITJANIT

Imagen FB de Pere Bessó

MITJANIT

At night (…),
I heard the dead coach passing by,…
Katharine Tynan

“Els morts han de descansar fins a l’alba,” després de transitar la mitjanit: un cor de cadàvers canta els al·leluies i és terrible cada paraula de metall, entre àrids lliris, que s’escolta en l’urbs del tall d’un punyal. Quina nuesa apressant en la pols on dormen els gossos, en l’eterna vigília de la sang insomne. La veu és de metall como un reixat vexat per la intempèrie. Enterrem, diàriament, la llum seca dels taüts, llepant en silenci la darrera angoixa.

.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

MEDIANOCHE

At night (…),
I heard the dead coach passing by,…
Katharine Tynan

“Los muertos deben descansar hasta el alba,” después de transitar la medianoche: un coro de cadáveres canta los aleluyas y es terrible cada palabra de metal, entre áridos lirios, que se escucha en la urbe del filo de un puñal. Qué desnudez apremiante en el polvo donde duermen los perros, en la eterna vigilia de la sangre insomne. La voz es de metal como una verja vejada por la intemperie. Enterramos, a diario, la luz seca de los ataúdes, lamiendo en silencio la última congoja.

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga