lunes, 22 de febrero de 2021

DIMENSIÓ DE SAL│ DIMENSIÓN DE SAL

 

Imagen Pinterest



DIMENSIÓ DE SAL

 

 

Ja en la sal, les aigües infinites, lianes habitades per invisibles oblits.

Enmig de la boira que produeix el miratge,

habites al costat dels abrics

dissolts de l’escuma: secreta, em despulles de l’inassolible peix

que busca la comporta, deixant de banda la cendra o l’agonia.

Qui m’alberga, després de tot, en aquest desert

                                                     [d’aigua cristal•litzada?

Qui descobreix l’itinerari de la sorra, la pètria arrel de les torxes?

En el seu més intacte ardiment, el niu del caragol en l’irreparable:

Cada gra de sal, llavors, cintrà sobtoses llunes, rutilants cavalls

en la pell, cauteris que maduraren com una deu.

Allà, en la forma quasibé escarpellada, la temeritat de una gota:

el llaurador predestinat a les embarcacions…

Barataria, 2014

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

DIMENSIÓN DE SAL

 

 

Ya en la sal, las aguas infinitas, lianas habitadas por invisibles olvidos.

En medio de la bruma que produce el espejismo,

habitas junto a los abrigos

disueltos de la espuma: secreta, me despojas del inasible pez

que busca la compuerta, dejando de un lado la ceniza o la agonía.

¿Quién me alberga, después de todo, en este desierto

[de agua cristalizada?

¿Quién descubre el itinerario de la arena, la pétrea raíz de las antorchas?

En su más intacto ardimiento, el nido del caracol en lo irreparable:

Cada grano de sal, entonces, cimbró súbitas lunas, rutilantes caballos

en la piel, cauterios que maduraron como un manantial.

Allí, en la forma casi acantilada, la temeridad de una gota: el labriego

predestinado a las embarcaciones…

Barataria, 2014

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla

©André Cruchaga


DE VEGADES UN VIATGE│ A VECES UN VIAJE

 

Pinterest




DE VEGADES UN VIATGE

 

 

De vegades un viatge és només la nit que recorre temples i pupil•les i oblits.

Empelt d’erm als dits, la mateixa aigua en fugida de l’infinit.

L’asfalt sospita de la sal que s’enfila a les pupil•les des dels lents

braços que agonitzen en la commoció de la ferida.

(Un altre ha sigut el crit que forjà el subterrani; una altra, la set

en la cabanya de les ombres; un altre, el fang que florí

                                                                         [a la intempèrie.)

Descalç, com sempre, purifique les despulles de les cunetes, aqueix llindar

dels exilis, els manuals que juguen a ser espills.

Als peixos dels ulls, la tempesta que mossega la gola.

Cada empremta, cada roca foradada, és aqueix altre llenguatge dels viatges:

Ja quan hem baixat només queda la veu de la nostàlgia

i els pertrets estàtics de la salmorra…

Barataria, 2014

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

A VECES UN VIAJE

 

 

A veces un viaje es sólo la noche que recorre sienes y pupilas y olvidos.

Injerto de páramo en los dedos, la misma agua en fuga del infinito.

El asfalto sospecha de la sal que trepa a las pupilas desde los lentos

brazos que agonizan en la conmoción de la herida.

(Otro ha sido el grito que forjó lo subterráneo; otra, la sed

en el bahareque de las sombras; otro, el barro que floreció

                                                                        [en la intemperie.)

Descalzo, como siempre, purifico los despojos de las cunetas, ese umbral

de los exilios, los manuales que juegan a ser espejos.

En los peces de los ojos, la tempestad que muerde la garganta.

Cada huella, cada roca horadada, es ese otro lenguaje de los viajes:

Ya cuando hemos descendido sólo queda la voz de la nostalgia

y los pertrechos estáticos de la salmuera…

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga

Del libro: Primavera de arcilla

©André Cruchaga