DE VEGADES UN VIATGE
De vegades un viatge és només la nit
que recorre temples i pupil•les i oblits.
Empelt d’erm als dits, la mateixa
aigua en fugida de l’infinit.
L’asfalt sospita de la sal que
s’enfila a les pupil•les des dels lents
braços que agonitzen en la commoció
de la ferida.
(Un altre ha sigut el crit que forjà el subterrani;
una altra, la set
en la cabanya de les ombres; un altre, el fang que
florí
[a la intempèrie.)
Descalç, com sempre, purifique les
despulles de les cunetes, aqueix llindar
dels exilis, els manuals que juguen a
ser espills.
Als peixos dels ulls, la tempesta que
mossega la gola.
Cada empremta, cada roca foradada, és
aqueix altre llenguatge dels viatges:
Ja quan hem baixat només queda la veu
de la nostàlgia
i els pertrets estàtics de la
salmorra…
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
A VECES UN VIAJE
A veces un viaje es sólo la noche que
recorre sienes y pupilas y olvidos.
Injerto de páramo en los dedos, la
misma agua en fuga del infinito.
El asfalto sospecha de la sal que
trepa a las pupilas desde los lentos
brazos que agonizan en la conmoción
de la herida.
(Otro ha sido el grito que forjó lo subterráneo;
otra, la sed
en el bahareque de las sombras; otro, el barro que
floreció
[en la intemperie.)
Descalzo, como siempre, purifico los
despojos de las cunetas, ese umbral
de los exilios, los manuales que
juegan a ser espejos.
En los peces de los ojos, la
tempestad que muerde la garganta.
Cada huella, cada roca horadada, es
ese otro lenguaje de los viajes:
Ya cuando hemos descendido sólo queda
la voz de la nostalgia
y los pertrechos estáticos de la
salmuera…
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André
Cruchaga
Del libro: Primavera de arcilla
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario