DIMENSIÓ DE
SAL
Ja en la sal, les aigües infinites, lianes habitades per invisibles
oblits.
Enmig de la boira que produeix el miratge,
habites al costat dels abrics
dissolts de l’escuma: secreta, em despulles de l’inassolible peix
que busca la comporta, deixant de banda la cendra o l’agonia.
Qui m’alberga, després de tot, en aquest desert
[d’aigua cristal•litzada?
Qui descobreix l’itinerari de la sorra, la pètria arrel de les torxes?
En el seu més intacte ardiment, el niu del caragol en l’irreparable:
Cada gra de sal, llavors, cintrà sobtoses llunes, rutilants cavalls
en la pell, cauteris que maduraren com una deu.
Allà, en la forma quasibé escarpellada, la temeritat de una gota:
el llaurador predestinat a les embarcacions…
Barataria, 2014
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
DIMENSIÓN DE SAL
Ya en la sal, las aguas infinitas, lianas habitadas por invisibles
olvidos.
En medio de la bruma que produce el espejismo,
habitas junto a los abrigos
disueltos de la espuma: secreta, me despojas del inasible pez
que busca la compuerta, dejando de un lado la ceniza o la agonía.
¿Quién me alberga, después de todo, en este desierto
[de agua cristalizada?
¿Quién descubre el itinerario de la arena, la pétrea raíz de las
antorchas?
En su más intacto ardimiento, el nido del caracol en lo irreparable:
Cada grano de sal, entonces, cimbró súbitas lunas, rutilantes caballos
en la piel, cauterios que maduraron como un manantial.
Allí, en la forma casi acantilada, la temeridad de una gota: el labriego
predestinado a las embarcaciones…
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario