sábado, 23 de febrero de 2019

OPRESSIÓ

Imagen FB de Pere Bessó





OPRESSIÓ




Not for victory
but for the day’s work done
as well as I was able;
not for a seat upon the dais
but at the common table.
Charles Reznikoff




Em fan mal aquestes contínues i antigues proclivitats. Sempre a risc de tot, el tall del despòtic com tous espills que deslliguen fúries al punt de fer dels genolls, penitència immòbil. Les passions són un joc pervers de foscors: la política deslliura i multiplica agonies pròpies d’un cataclisme. A la intempèrie, però, es continua jugant amb els morts, les creus i els cementiris. Les paraules continuen sent robes desusades per a l’alegria. La realitat, retallada, sembla un caníbal o un joc de boques promíscues.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





OPRESIÓN




Not for victory
but for the day’s work done
as well as I was able;
not for a seat upon the dais
but at the common table.
Charles Reznikoff




Me duelen estas continuas y antiguas proclividades. Siempre a riesgo de todo, el filo de lo despótico como mullidos espejos que desatan furias al punto de hacer de las rodillas, penitencia inmóvil. Las pasiones son un juego perverso de oscuridades: la política desata y multiplica agonías propias de un cataclismo. En la intemperie, sin embargo, se sigue jugando, con los muertos, las cruces y los cementerios. Las palabras continúan siendo ropas desusadas para la alegría. La realidad, cercenada, parece un caníbal o un juego de bocas promiscuas.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

DIGRESSIONS

Imagen FB de Pere Bessó





DIGRESSIONS





The whole shadow of Man is only as big as his hat.
Elizabeth Bishop





La història està feta de costeruts rellotges i sols d’escuma. També de buits enverinats i insinuacions que travessen la gola. En un rar país, és clar, pot passar de tot: naturalment, la voluntat de Déu no és la voluntat de la gent. L’imaginari sovint fa olor de perversitat; un recull els trossets d’escapulari a colp de foscor, ací on els peixos són aliens a l’alegria o la tristor. La memòria ens recorda que la utopia és al coixí i que el destí és un armari amb molts repeus.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DIGRESIONES





The whole shadow of Man is only as big as his hat.
Elizabeth Bishop





La historia está hecha de empinados relojes y soles de espuma. También de vacíos envenenados e insinuaciones que atraviesan la garganta. En un raro país, claro, puede suceder de todo: por supuesto la voluntad de Dios, no es la voluntad de la gente. El imaginario a menudo huele a perversidad; uno recoge los pedacitos de escapulario a golpe de oscuridad, ahí donde los peces son ajenos a la alegría o la tristeza. La memoria nos recuerda que la utopía está en la almohada y que el destino es un armario con muchas repisas.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

NAUFRAGI DE L’HORITZÓ

Imagen FB de Pere Bessó





NAUFRAGI DE L’HORITZÓ




Ara riuen damunt de la sola gastada de la propaganda. Un cuc de penes llepa la brutícia d’aquest dia i del següent. D’afegitó escampen la seua còpula d’ossos, dels turmells a l’hòstia, s’alcen enormes ulls de ritus i clarors evaporades. Al covatxó, la penombra i el seu clítoris de dromedari. Ens fa mal la marea i l’onatge, la boira penitencial dels bafs, la gàbia que ens guaita amb les seues falses promeses, el festí idíl·lic de la truculència. La sospita s’ha fet evident i insidiosa com una estria que es torna inerme en el nostre amfiteatre.
.
.


NAUFRAGIO DEL HORIZONTE




Ahora ríen sobre la suela gastada de la propaganda. Un gusano de penas lame la suciedad de este día y del siguiente. Por añadidura desparraman su cópula de huesos, de los tobillos a la hostia, se levantan enormes ojos de ritos y claridades evaporadas. En la covacha, la penumbra y su clítoris de dromedario. Nos duele la marea y el oleaje, la bruma penitencial de los vahos, la jaula que nos aguarda con sus falsas promesas, el festín idílico de la truculencia. La sospecha se ha vuelto evidente e insidiosa como una estría que se torna inerme en nuestro anfiteatro.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

HE EIXIT A LA PORTA

Imagen FB de Pere Bessó





HE EIXIT A LA PORTA




He salido a la puerta,
y me dan ganas de gritar a todos”…
César Vallejo




Muir en aquestes vesprades de miratge: hi ha càntics en el rovell i ventalls d’aspre resplendor. Un sent la creu en qualsevol banda i les paraules esmolades pujant a l’arbre de la vida. Davant de tanta veritat a mitges i enfrontaments, qui valida els somnis, qui es converteix en botxí, qui té l’afrodisíac per a abastar la suprema gràcia dels trossets de flassades i dolçaines? En la lluita trencadissa dels contraris, la prolongació publicitària dels fanatismes a la llum d’incessants verticalitats. Contrari a tot el que es diu, el dogma mata les il·lusions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HE SALIDO A LA PUERTA




He salido a la puerta,
y me dan ganas de gritar a todos”…
César Vallejo




Muero en estas tardes de espejismo: hay cánticos en el moho y abanicos de áspero resplandor. Uno siente la cruz en cualquier parte y las palabras afiladas subiendo al árbol de la vida. Ante tanta verdad a medias y enfrentamientos, quién valida los sueños, quién se convierte en verdugo, quién tiene el afrodisíaco para alcanzar la suprema gracia de los trocitos de cobijas y dulzainas. En la lucha quebradiza de los contrarios, la prolongación publicitaria de los fanatismos a la luz de incesantes verticalidades. Contrario a todo lo que se dice, el dogma mata las ilusiones.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga


TRAVESSIA DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó





TRAVESSIA DE LA MEMÒRIA





Memory, committed to the page, had broke.
Hart Crane





Arrosseguem pàgines finides en la memòria i anònimes boques d’indiferent carronya: veig el mapa de set en les comissures i una anarquia de glutis damunt del menudall de la història. És terrible la travessia del país amb totes les seues purulències: la nàusea sembla ser la lògica car les esquerdes es repeteixen en cada espill. Cap a on alcen vol els fetus i aquests ulls de còrnies baldades? —Per cert que, en voltejar la pàgina, ens trobem amb molts Pilats i barricades de reuma.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TRAVESÍA DE LA MEMORIA





Memory, committed to the page, had broke.
Hart Crane





Arrastramos páginas fenecidas en la memoria y anónimas bocas de indiferente carroña: veo el mapa de sed en las comisuras y una anarquía de glúteos sobre el cascajo de la historia. Es terrible la travesía del país con todas sus purulencias: la náusea parece ser la lógica pues las grietas se repiten en cada espejo. ¿Hacia dónde alzan vuelo los fetos y estos ojos de tullidas córneas? —Por cierto que, al voltear la página, nos encontramos con muchos Pilatos y barricadas de reuma.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga