Imagen FB de Pere Bessó
OMBRA DE LA MEMÒRIA
Al suny s’atura el temps amb el seu desvetlament d’ombra inabastable. De vegades ens forada la nit fosa en l’espai de la veu; l’ull en la seua ràfega parpelleja fins a gotejar als cantons dels punts cardinals. (Ens mossega la fauna del crit de les incoherències, el fullatge cremat de les còrnies, el foc de gel de la fam: fa olor de ceguesa l’espill fos. Fa olor de grafit la claredat dels desnonats quan es baixa als carrers de l’infern sense paraigües.)
Enmig de tants vianants desconeguts, l’alena del vinagre sense la proximitat de cap serralleria. Un afona la pudor en els semàfors, entre caravanes que conspiren alfàbies trencades.
A fora ens mossegen les ungles de la demència. Potser algun cresol petrificat en les parets de sutge dels altars.
Com tot, s’amuntega el descolorit en les ombres. Fins i tot en el més enllà, les voreres corporals de l’apocalipsi. O el malson prostituït en el seu cataclisme.
La mort ens acompanya amb la seua clarividència de finestra. Sempre és una ombra que dispara cap a dins del pit i l’olfacte.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
SOMBRA DE LA MEMORIA
En el ceño se detiene el tiempo con su desvelo de sombra inalcanzable. A veces nos taladra la noche derretida en el espacio de la voz; el ojo en su ráfaga, parpadea hasta gotear en las esquinas de los puntos cardinales. (Nos muerde la fauna del grito de las incoherencias, el follaje quemado de las córneas, el fuego de hielo del hambre: huele a ceguera el espejo derretido. Huele a grafiti la claridad de los desahuciados cuando se baja a las calles del infierno sin paraguas.)
En medio de tantos peatones desconocidos, la lezna del vinagre sin la proximidad de alguna cerrajería. Uno hunde el hedor en los semáforos, entre caravanas que conspiran pocillos rotos.
Afuera nos muerden las uñas de la demencia. Quizás algún candil petrificado en las paredes de hollín de los altares.
Como todo, se amontona lo descolorido en las sombras. Aun en el más allá, las aceras corporales del apocalipsis. O la pesadilla prostituida en su cataclismo.
La muerte nos acompaña con su clarividencia de ventana. Siempre es una sombra que dispara hacia dentro del pecho y el olfato.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga
