Imagen cogida del FB de Pere Bessó
CATARSI
Voldria parlar de mi al poema, però tem que en cada vers
només haja revelat els taüts del meu alé:
vertadera raó del meu silenci i del viatge final per al que
m’entrení als penya-segats.
Sé que em gite cada dia amb els racons de la mort:
La meua única certesa es haver esgotat el mite d’Ícar i autoflagel·lar-me
en la benaventurança del poema que es capbussa en l’oblit.
Darrere de cada imaginari, el sopar feroç de les ares.
Dins de les parpelles, la pedra amb què s’ensopega el brancall de la pluja.
“Catarsi” [‘Catarsis’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó
CATARSIS
Quisiera hablar de mí en el poema, pero temo que en cada verso
sólo haya desvelado los ataúdes de mi aliento:
verdadera razón de mi silencio y del viaje final para el cual
me ejercité en los acantilados.
Sé que me acuesto cada día con los rincones de la muerte:
mi única certeza es haber agotado el mito de Ícaro y auto flagelarme
en la bienaventuranza del poema que bucea en el olvido.
Detrás de cada imaginario, la cena feroz de los altares.
Dentro de los párpados, la piedra con la cual tropieza la ramazón de la lluvia.
