ABEURADOR

Imagen FB de Pere Bessó

ABEURADOR

Fins a les parpelles, La picada de ganivets de la boira, o el suïcidi fins al coll de tots els silencis: a punt d’incinerar els meus batecs, el peix de sal en les finestres de la cara. Amb els braços mossegats pel fred, em recline en l’horitzó fumat de les andanes. Volen grisos els espills de la son i la cicatriu ennassada de tantes ferides. Brama ensangonada la boira de la fullaraca, mentre el xiprer em dóna l’esquena perquè descanse la meua angoixa. (Ja tan cert el miratge, és rabent l’abeurador als molls: tota vaguetat resta dissolta com els transeünts a l’hora nona).

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ABREVADERO

Hasta los párpados, el picotazo de cuchillos de la niebla, o el suicidio hasta el cuello de todos los silencios: a punto de incinerar mis pálpitos, el pez de sal en las ventanas de la cara. Con los brazos mordidos por el frío, me reclino en el horizonte ahumado de los andenes. Vuelan grises los espejos del sueño y la cicatriz gangosa de tantas heridas. Brama ensangrentada la bruma de la hojarasca, mientras el ciprés me da su espalda para que descanse mi congoja. (Ya tan cierto el espejismo, es raudo el abrevadero en los muelles: toda vaguedad queda disuelta como los transeúntes a la hora nona).

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga

PARADISE ROAD

Imagen FB de Pere Bessó

PARADISE ROAD

De les seues nits als molls de la fam, només resta el corc i aquella memòria dels buits embriagadors. Damunt de les andanes de Paradise road, els ocells mossegaven les aixelles de la misèria i també les branques de l’horitzó enredades en la fullaraca de l’alé. (El fred mossegava a crits les nostres ombres mentre l’hivern empal·lidia a la boca amb la seua fusteria sargida de desraons.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PARADISE ROAD

De sus noches en los muelles del hambre, sólo queda la carcoma y aquella memoria de los vacíos embriagantes. Encima de los andenes de Paradise road, los pájaros mordían las axilas de la miseria y también las ramas del horizonte enredadas en la hojarasca del aliento. (El frío mordía a gritos nuestras sombras mientras el invierno palidecía en la boca con su carpintería zurcida de sinrazones.)
.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga