Imagen cogida de la res
RICTUS
Allà en la forma de l’au, guarides les cendres del mar mort dels jardins.
Damunt de la taula l’ombra innocua dels dies d’òxid (la cel·lofana de l’aire
sobre les fulles artificials de l’embenat.)
Per a ser lliure, el temps sense albellons i els escalons de l’escala
sense nicotina: al capdavall se sap que les ales funcionen sense vinagre,
que el camí del pa és estret com els túnels.
A certs focs toca llevar-los l’agredolç, allisar els guants
i atrapar les papallones al vol.
En la punta del plaer memorable, la llengua és finalment una acumulació
de saliva, la xarxa salina costanera.
“Rictus” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ
RICTUS
Allá en la forma del ave, sanadas las cenizas del mar muerto de los jardines.
Sobre la mesa la sombra inocua de los días de óxido (el celofán del aire
sobre las hojas artificiales del vendaje.)
Para ser libre, el tiempo sin alcantarillas y los peldaños de la escalera
sin nicotina: al final uno sabe que las alas funcionan sin vinagre,
que el camino del pan es angosto como los túneles.
A ciertos fuegos hay necesidad de quitarle lo agridulce, desarrugar los guantes
y coger al vuelo las mariposas.
En la punta del placer memorable, la lengua acaba siendo un agolpamiento
de saliva, la red salina de los litorales.
Barataria, 03.I.2014
