viernes, 11 de enero de 2019

NÚVOL PETRIFICAT

Imagen FB de Pere Bessó





NÚVOL PETRIFICAT




Al puny del vent, aquell núvol petrificat de la gota de foc de l’ocàs. Davant dels ulls, indeleble l’ala fendida de les illades, el congost del torrent dels cossos, les paraules verdes del bestiari, humida polvorització de la cendra. (Visible el tall de la consumació, resta l’esplanada i els seus residus a la vora ínfima de l’ocell, la remor només del cresol desfet.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




NUBE PETRIFICADA




En el puño del viento, aquella nube petrificada de la gota de fuego del ocaso. Ante los ojos, indeleble el ala hendida de los ijares, el desfiladero del torrente de los cuerpos, las palabras verdes del bestiario, húmeda pulverización de la ceniza. (Visible el filo de la consumación, queda la explanada y sus residuos al borde ínfimo del pájaro, el murmullo sólo del candil deshecho.) 

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

PRIMAVERA DE LA MORT

Imagen FB de Pere Bessó





PRIMAVERA DE LA MORT




Ens fonem de bestreta en el fèretre del fred: era fúnebre, sense saber-ho, el cor de cada paraula musitada. Al llit, el no-res exacerbat, només comparable a la nit d’una llàgrima encesa d’ombres i declivis.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRIMAVERA DE LA MUERTE




Nos fundimos anticipadamente en el féretro del frío: era fúnebre, sin saberlo, el coro de cada palabra musitada. En el lecho, la nada exacerbada, sólo comparable a la noche de una lágrima encendida de sombras y declives.

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

EL TEMPS QUE FUIG

Imagen FB de Pere Bessó





EL TEMPS QUE FUIG




Ser sempre llunyana riba de sal, o molsa seca en l’aiguavessant. Ser el patíbul i el botxí, a l’ensems, remenat en el rovell, o cremats els quatre costats de l’alé: fuig el temps davall dels ulls.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EL TIEMPO QUE HUYE




Ser siempre lejana orilla de sal, o musgo seco en la ladera. Ser el patíbulo y el verdugo, al mismo tiempo, revuelto en la herrumbre, o quemados los cuatro costados del aliento: huye el tiempo debajo de los ojos.

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga