domingo, 29 de agosto de 2021

MIRATGE DE L’ABRIC │ ESPEJISMO DEL ABRIGO

 

© Obra pictórica de Cecily Brown


MIRATGE DE L’ABRIC

 

 

Al caminar parece que crujieran

las hojas de la noche y sus cristales.

Baldomero Fernández

 

 

Sempre fou així: hi havia prou amb tindre la primícia de l’alba amb tu, les paraules de la rosada i callar; mirar el contorn per a revelar la llum creixent al paradís de la teua cintura. Tot el color humit als passadissos del llindar, les vagues gotes entre les mans, la brasa circumdant de les lluernes, el somni i les seues substàncies vegetals inmustigables damunt de la pedra d’entusiasme del goig. Embolicats en l’efusió de la foguera, el nus de nuesa com a lliure albir: mai no deixa de ser ofici aquest fervor creixent de miratge i gratacels, de sucre ancestral fluent en les fulles ungides dels braços. Després de tot, només tinguí per abric els teus porus i la casa urgent del desig amb la seua mel d’íntima litúrgia.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

ESPEJISMO DEL ABRIGO

 

 

Al caminar parece que crujieran

las hojas de la noche y sus cristales.

Baldomero Fernández

 

 

Siempre fue así: bastaba con tener la primicia del alba contigo, las palabras del rocío y callar; mirar el contorno para revelar la luz creciendo en el paraíso de tu cintura. Todo el color húmedo en los pasillos del umbral, las vagas gotas entre las manos, la brasa circundante de las luciérnagas, el sueño y sus substancias vegetales inajables sobre la piedra de entusiasmo del gozo. Envueltos en la efusión de la hoguera, el nudo de desnudez como libre albedrío: nunca deja de ser oficio este fervor creciente de espejismo y rascacielos, de azúcar ancestral fluyendo en las hojas ungidas de los brazos. Después de todo, solo tuve por abrigo tus poros y la casa urgente del deseo con su miel de íntima liturgia.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga