NOSTÀLGIA

Imagen FB de Pere Bessó

NOSTÀLGIA

Si alguna cosa resta és la llum dels ciris, o aquella saba de tile del cresol a l’entreson. Ressuscite en el vers final dels peus descalços, o en la plenitud inacabada dels ulls. En el firmament del sanglot, la brasa de la nit desembolica els records, l’afany gaudiós dels litorals. (Però ja estic cansat de claustre i metamorfosi, de mastegar els trossets de l’alba enmig del fred.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

NOSTALGIA

Si algo queda es la luz de los cirios, o aquella savia de tile del candil a duermevela. Resucito en el verso final de los pies descalzos, o en la plenitud inacaba de los ojos. En el firmamento del sollozo, la brasa de la noche desenreda los recuerdos, el afán gozoso de los litorales. (Pero ya estoy cansado de claustro y metamorfosis, de masticar los trocitos del alba en medio del frío.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

DE BELL NOU DAPHNE

Imagen FB de Pere Bessó

DE BELL NOU DAPHNE

Daphne vola com una ombra de llum en les meues ninetes. Ja no sé què pensar amb aquestes aigües inescrutables en l’entranya. Tampoc no sé de l’espessor dels focs devorats. Demà, supose, només recollirem el sediment de la cendra i les andròmines esteses de la mort. (Semiderruïda la casa, es perd el cant.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DE NUEVO DAPHNE

Daphne vuela como una sombra de luz en mis pupilas. Ya no sé qué pensar con estas aguas inescrutables en la entraña. Tampoco sé de la espesura de los fuegos devorados. Mañana, supongo, sólo recogeremos el sedimento de la ceniza y los cachivaches extendidos de la muerte. (Semiderruida la casa, se pierde el canto.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga