domingo, 8 de diciembre de 2019

FLAMA

Imgen FB de Pere Bessó





FLAMA




Em deixes inventar mars i camins, solemne perversitat del gaudi,
allà on la follia clava lluernes de sofre,
frontisses d’una ciutat impacient, cos de la meua incertesa.
L’arquetip és el nostre silenci, eixirem, per fi, il·lesos?
La sorpresa sempre madura al besllum del silenci.
—Vós, el primer encens
dels meus ulls, l’ofec en la proa de la fuga. El foc redó
                                                       amb les seues dents lleugeres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LLAMA




Me dejas inventar mares y caminos, solemne perversidad del goce,
ahí donde la locura clava luciérnagas de azufre,
bisagras de una ciudad impaciente, cuerpo de mi incertidumbre.
El arquetipo es nuestro silencio, ¿saldremos, por fin, ilesos?
El asombro siempre madura al trasluz del silencio.
—Vos, el primer incienso
de mis ojos, el ahogo en la proa de la fuga. El fuego redondo
                                                                    con sus dientes ligeros.

©André Cruchaga