miércoles, 8 de abril de 2020

CONTRASENTIT

Imagen FB de Pere Bessó





CONTRASENTIT




És difícil anar per aquests carrers i ser el fill pròdig de les velles
forces del dol: sobre cada objecte els erms del pànic
i les làpides d’un bes retallades per ràfegues de xiprers i pols.
En el fons ens riem de l’ebrietat de cada nit i el seu embut.
De vegades odie la tendresa que es cola en les meues mans,
(és cruel l’agonia que ens deixen els bordells i els seus tatuatges
al coll, quasi borrosos com un malson.)

Una miqueta d’oblit m’és necessària per emigrar de certs ulls.
La nit és sòrdida sense una pell que cobresca les meues foscors.
A vostè la recorde des d’aquella finestra on es mou el fred
i els pins s’inflen de remors.
Finalment, ens toca carregar amb la creu i sospitar del foc latent
del coixí: hi ha certeses que ens deixen cecs i buits.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CONTRASENTIDO




Es difícil caminar por estas calles y ser el hijo pródigo de las viejas
fuerzas del luto: sobre cada objeto los eriales del pánico,
y las lápidas de un beso trizadas por ráfagas de cipreses y polvo.
En el fondo nos reímos de la ebriedad de cada noche y su embudo.
A veces odio la ternura que se cuela en mis manos,
(es cruel la agonía que nos dejan los burdeles y sus tatuajes
en el cuello, casi borrosos como una pesadilla.)

Un poco de olvido me es necesario para emigrar de ciertos ojos.
La noche es sórdida sin una piel que cubra mis oscuridades.
A usted la recuerdo desde aquella ventana donde se mueve el frío
y los pinos se hinchan de murmullos.
Al final, nos toca cargar la cruz y sospechar del fuego latente
de la almohada: hay certidumbres que nos dejan ciegos y vacíos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga