sábado, 4 de julio de 2020

PLUJA REMOTA│ LLUVIA REMOTA

Imagen Pinterest





PLUJA REMOTA




Cavé mi habitación debajo de la tierra,
afuera era la lluvia, el viento estaba afuera.
Tudor Arghezi




De tova la cambra i de pedra, la taula; de pluja, els molts ocells al voltant de quilòmetres de silenci. Era la terra i l’aigua, el cavall de metall clar del cos. Impregnat de segles, l’arbre de la infància i tots els trastos d’escuma. En acabant aprofundí en la resina dels troncs dels pins, en totes les regions dolentes de la son i la fullaraca. Soterrí, per si de cas, la lluna per a partir sense morts a l’esquena, encara que als ulls, trotara la teua ombra i polsara el temps amb el seu tossut encanteri.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LLUVIA REMOTA




Cavé mi habitación debajo de la tierra,
afuera era la lluvia, el viento estaba afuera.
Tudor Arghezi




De adobe la habitación y de piedra, la mesa; de lluvia, los muchos pájaros alrededor de kilómetros de silencio. Era la tierra y el agua, el caballo de metal claro del cuerpo. Impregnado de siglos, el árbol de la infancia y todos los cachivaches de espuma. Luego ahondé en la resina de los troncos de los pinos, en todas las regiones dolientes del sueño y la hojarasca. Enterré, por si acaso, la luna para partir sin muertos en la espalda, aunque en los ojos, trota tu sombra y pulsa el tiempo con su terco hechizo.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga