SER MEMÒRIA I TEMPS
A la poeta Lídice Megla
En la paraula habita memòria i temps alhora, difuminats els ecos dels
éssers, consagrada la proclama de les aigües i el cerç, el mar en una estació
groga. I al compàs els postrers dies: la paraula és com el regne d’Elies o els
àngels d’Enoc, segella, transfigura i ens remunta al passat remot. Baixem de
l’atalaia per escoltar les ombres que llauren els gira-sols, el calze del
nostre univers. El vas de farina i la gerra d’oli són la clau per entrar al
misteri del poema. I mentre el camí segueix, sovint adust, el poema ens cobreix
amb aqueixos estranys verdors d’un altre regne, potser aqueix regne que sempre
despulla l’ànima.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al
català per PERE BESSÓ
.
.
SER MEMORIA Y TIEMPO
A la poeta Lídice Megla
En la palabra habita memoria y tiempo a la vez, difuminados los ecos de
los seres, consagrada la proclama de las aguas y el cierzo, el mar en una
estación amarilla. Y al compás los postreros días: la palabra es como el reino
de Elías o los ángeles de Enoc, sella, transfigura y nos remonta al pasado
remoto. Bajamos de la atalaya para escuchar las sombras que labran los
girasoles, el cáliz de nuestro universo. La tinaja de harina y la vasija de
aceite, son la llave para entrar al misterio del poema. Y mientras el camino
sigue, a menudo adusto, el poema nos arropa con esos extraños verdores de otro reino,
acaso ese reino que siempre desnuda el alma.
.
Del libro: «Mi memoria se ha cansado
de llover y esperarte», 2022
©André Cruchaga
