domingo, 30 de octubre de 2022

SER MEMÒRIA I TEMPS│ SER MEMORIA Y TIEMPO

Imagen FB de Pere Bessó

SER MEMÒRIA I TEMPS

 

A la poeta Lídice Megla

 

En la paraula habita memòria i temps alhora, difuminats els ecos dels éssers, consagrada la proclama de les aigües i el cerç, el mar en una estació groga. I al compàs els postrers dies: la paraula és com el regne d’Elies o els àngels d’Enoc, segella, transfigura i ens remunta al passat remot. Baixem de l’atalaia per escoltar les ombres que llauren els gira-sols, el calze del nostre univers. El vas de farina i la gerra d’oli són la clau per entrar al misteri del poema. I mentre el camí segueix, sovint adust, el poema ens cobreix amb aqueixos estranys verdors d’un altre regne, potser aqueix regne que sempre despulla l’ànima.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

.

.

SER MEMORIA Y TIEMPO

 

A la poeta Lídice Megla

 

En la palabra habita memoria y tiempo a la vez, difuminados los ecos de los seres, consagrada la proclama de las aguas y el cierzo, el mar en una estación amarilla. Y al compás los postreros días: la palabra es como el reino de Elías o los ángeles de Enoc, sella, transfigura y nos remonta al pasado remoto. Bajamos de la atalaya para escuchar las sombras que labran los girasoles, el cáliz de nuestro universo. La tinaja de harina y la vasija de aceite, son la llave para entrar al misterio del poema. Y mientras el camino sigue, a menudo adusto, el poema nos arropa con esos extraños verdores de otro reino, acaso ese reino que siempre desnuda el alma.

.

Del libro: «Mi memoria se ha cansado de llover y esperarte», 2022

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: