miércoles, 1 de agosto de 2018

FOSCOR TOTAL

Imagen FB de Pere Bessó





FOSCOR TOTAL




Fosques rotacions de l’ull infinit a la boca cega d’ombres. Fosc l’animal del destí que m’habita, fosques totes les aigües que ens neguen fins a beure’ns la memòria.

—Res no dius ja de la llum, ni tan sols del seu besllum: només l’humit sanglot de les aigües en descens, el fil de la misèria que s’obri com un sol camí.

—Mai no hi hagué una altra forma inabastable: els diversos noms envilits de la indiferència i els grisos densos i infames al pit.

(És clar que la foscor encegà les nostres goles i descendirem fins al peix irreconeixible del foc: ací pensàrem en epifanies i no pas en tants buits. Després del vertigen, la lliçó apresa de la cendra.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ




OSCURIDAD TOTAL




Oscuras rotaciones del ojo infinito sobre la boca ciega de sombras. Oscuro el animal del destino que me habita, oscuras todas las aguas que nos anegan hasta bebernos la memoria.

—Nada dices ya de la luz, ni siquiera su vislumbre: sólo el húmedo sollozo de las aguas descendidas, el filo de la miseria que se abre como camino único.

—Jamás hubo otra forma inabarcable: los diversos nombres envilecidos de la indiferencia y los grises densos e infames en el pecho.

(Claro que la oscuridad cegó nuestras gargantas y descendimos hasta el pez irreconocible del fuego: ahí pensamos en epifanías y no en tantos vacíos. Tras el vértigo, la lección aprendida de la ceniza.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
©André Cruchaga