martes, 17 de diciembre de 2019

PEIX CEC

Imagen FB de Pere Bessó





PEIX CEC




Un peix de crepó sagna en el darrer cresol, cec, de la nit que s’acosta al llindar. La molsa de rigorós amarg pernocta en el pols, i crema la sal que brolla dels ulls. I reviuen les cuques de llum enmig de la boirina, al costat de la mitjanit. Ací l’aquari com un imperi de set per a aquest ritual que enllaça providència i adversitat. (La veu se’m perd al mig de les branques del refredament, tal com la llum arremolinada en l’unt, tal com la cendra que transpiren les setmanes.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PEZ CIEGO




Un pez de crepón sangra en el último candil, ciego, de la noche que se acerca al umbral. El musgo de riguroso amargo, pernocta en el pulso, y arde la sal que brota de los ojos. Y reviven las luciérnagas en medio de la neblina, al costado de la medianoche. Ahí el acuario como un imperio de sed para este ritual que enlaza providencia y adversidad. (La voz se me pierde entre las ramas del resfrío, igual que la luz arremolinada en el tizne, igual que la ceniza que transpiran las semanas.)

Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga


ÀNIMA VOLUNTARIOSA

Imagen FB de Pere Bessó





ÀNIMA VOLUNTARIOSA




Enmig d’un fred de ganivets, els carrers com un eco desvetlat. Una mortalla de gel cobreix la carn i aquella finestra tancada pels grisos. No és blanc aquest tremolar dels ossos, groga potser, la ferida que ens deixa el temps. Aguts els ulls en la penombra del cor que grunyeix buscant el pany del sens fi, o aquesta llarga espera del darrer refugi. (Al capdavall, la falda, també és una recerca que el destí revalida.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALMA VOLUNTARIOSA




En medio de un frío de cuchillos, las calles como un eco desvelado. Una mortaja de hielo cubre la carne y aquella ventana cerrada por los grises. No es blanco este tiritar de los huesos, amarilla tal vez, la herida que nos deja el tiempo. Agudos los ojos en la penumbra del corazón que gruñe buscando la cerradura del sinfín, o esa larga espera del último refugio. (A fin de cuentas, el regazo, también es una búsqueda que destino revalida.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

OMBRA DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





OMBRA DE LA NIT




Mientras te hablaba yo, cambiaba sobre el agua
La sombra de los bosques,…
Ricardo Molina




Era verda la nit davall d’aquell arbre del torrent. Ací, la intensitat creixent del pelegrinatge, la música irracional del baf, el coixí lasciu i les seues acrobàcies, aquell món insurgent de degolles. Em parlaves empastifant els meus records. Sabem que el temps és aquest laberint de rovell en què incorren devotament els espills i que en acabant ens pessiga com una ombra de tova. (Sé que després del trem només ens restaria la gebrada immòbil del galop.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOMBRA DE LA NOCHE




Mientras te hablaba yo, cambiaba sobre el agua
La sombra de los bosques,…
Ricardo Molina




Era verde la noche debajo de aquel árbol del torrente. Ahí, la intensidad creciente del peregrinaje, la música irracional del vaho, la almohada lasciva y sus acrobacias, aquel mundo insurgente de degüellos. Me hablabas embadurnando mis recuerdos. Sabemos que el tiempo es ese laberinto de moho en el que incurren devotamente los espejos y que luego nos pellizca como una sombra de adobe. (Sé que después del temblor solo nos quedaría la escarcha inmóvil del galope.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga