jueves, 2 de julio de 2020

MEMÒRIA RESSORGIDA│ MEMORIA RESURGIDA

Imagen FB de Pere Bessó





MEMÒRIA RESSORGIDA




Y en la memoria por un instante resurge
aquel lugar, aquella orilla lejana…
Aleksandr Blok




Sí, aquell lloc d’aigües d’antany corcat per la boira, no és res quan ja hi ha una ombra quieta. Però ressorgeix en la memòria cada galop de fusta com la certitud del crit d’un xàfec. A través dels batecs, l’alè busca un lloc a la sorra, només un indret sense la demència atroç de la llunyania. Malgrat l’efímer, les portes es tornen entranyables: el llindar, lent, de tot el que modulen les malalties de l’ànima. Al darrer do d’una finestra, la vora sorda de la llanterna de les teues mans. Sí, potser l’ombra que ens reclama amb la pluja al pit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




MEMORIA RESURGIDA




Y en la memoria por un instante resurge
aquel lugar, aquella orilla lejana…
Aleksandr Blok




Sí, aquel lugar de aguas del antaño carcomido por la niebla, es nada cuando ya hay una sombra quieta. Pero, resurge en la memoria cada galope de madera como la certeza del grito de un aguacero. A través de las pulsaciones, el aliento busca un sitio en la arena, un paraje solamente sin la demencia atroz de la lejanía. Pese a lo efímero, las puertas se vuelven entrañables: el umbral, lento, de cuanto modulan las dolencias del alma. En la última dádiva de una ventana, la orilla sorda de la linterna de tus manos. Sí, quizás la sombra que nos reclama con la lluvia en pecho.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga