sábado, 28 de diciembre de 2019

INTROSPECCIÓ EN LA CENDRA

Imagen FB de Pere Bessó





INTROSPECCIÓ EN LA CENDRA




Més enllà dels meus morts, són els cascos dels fèretres i la nit
deslligada de les introspeccions. L’udol de l’aigua o del vent.
Més enllà l’alter ego dels focs finits.
De sobte les estelles desmesurades de la història i el seu rastre
de fang i el seu viatge d’ombres i els seus tions d’ocell insomne.
Des del centre de l’alè, l’esclafit de la roba bruta
i una làpida de promeses que decolorà el vent amb la seua falsa
urbanitat: un abisme, és clar, sempre manca d’ulls i armaris de paret.
En l’horitzó del meu tràngol precipite la pluja fermentada del dol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INTROSPECCIÓN EN LA CENIZA




Más allá de mis muertos, están los cascos de los féretros y la noche
desasida de las introspecciones. El aullido del agua o del viento.
Más allá el alter ego de los fuegos fenecidos.
De pronto, las astillas desmesuradas de la historia y su rastro
de fango y su viaje de sombras y sus tizones de pájaro insomne.
Desde el centro del aliento, el estallido de la ropa sucia
y una lápida de promesas que descoloró el viento con su falsa
urbanidad: un abismo, claro, siempre carece de ojos y alacenas.
En el horizonte de mi trance precipito la lluvia fermentada del luto.

Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

VARIACIONS DEL FRED

Imagen FB de Pere Bessó





VARIACIONS DEL FRED




En el quart creixent de la ferida al costat, el punyal de fred que em recorda, la glòria i les frustracions de la febre. Hi ha dolor als murs ancestrals de l’infinit, a la presó amarga de l’orfandat, en el rastre del grunyit que ens deixa el pit. El fred em torna les diverses edats de l’au en l’ombra, la set, els lavatoris, les humides cicatrius que mai no ha esborrat el temps. Des del nus a la gola, fins al terror als ulls: mai no ha estat dolç aquest tremolar en la demografia de l’abisme. Tot s’esdevé paradoxal en l’obsessió convulsa de l’antifaç o en la dansa a cel obert dels cavalls inabastables de l’alè.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VARIACIONES DEL FRÍO




En el cuarto creciente de la herida en el costado, el puñal de frío que me recuerda, la gloria y las frustraciones de la fiebre. Hay dolor en los muros ancestrales del infinito, en la cárcel amarga de la orfandad, en el rastro del gruñido que nos deja el pecho. El frío me devuelve las diversas edades del ave en la sombra, la sed, los lavatorios, las húmedas cicatrices que nunca ha borrado el tiempo. Desde el nudo en la garganta, hasta el terror en los ojos: jamás ha sido dulce este tiritar en la demografía del abismo. Todo resulta paradójico en la obsesión convulsa del antifaz o en la danza a cielo abierto de los caballos inasibles del aliento.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga