viernes, 15 de noviembre de 2019

DANSEN ELS TATUATGES

Imagen FB de Pere Bessó





DANSEN ELS TATUATGES




You can't go out tonight, that's too many nights in a row
Albert King




Dansen els tatuatges de la nit fosca i la seua pirotècnia en l’òrbita dels ulls: una lluna de basalt fon la brea sobre el desig abrasant dels rituals apocalíptics. En la pirotècnia de la boira, els somnis estesos com la sonoritat d’un litoral convuls. En el raucar del bassal de tinta, la gola xipolleja en la fogata de les lluernes. Ací clava el seu fibló el vent fins a fer un eixam de cendra o un tòtem possés de forcats al cos. (A la vorera de les pupil·les les hèlixs de la rosa fins al coll.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DANZAN LOS TATUAJES




You can't go out tonight, that's too many nights in a row
Albert King




Danzan los tatuajes de la noche oscura y su pirotecnia en la órbita de los ojos: una luna de basalto derrite la brea sobre el deseo abrasante de los rituales apocalípticos. En la pirotecnia de la bruma, los sueños extendidos como la sonoridad de un litoral convulso. En el croar del charco de tinta, la garganta chapotea en la fogata de las luciérnagas. Ahí clava su aguijón el viento hasta hacer un enjambre de ceniza o un poseso tótem de arados en el cuerpo. (En la acera de las pupilas las hélices de la rosa hasta el cuello.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

APRENGUÍ A LLEGIR EN LA FALDA

Imagen FB de Pere Bessó





APRENGUÍ A LLEGIR EN LA FALDA




Sé de cielos que estallan en rayos, sé de trombas,
resacas y corrientes; sé de noches… del Alba
exaltada como una bandada de palomas.
Arthur Rimbaud




Aprenguí a llegir en la falda de la nit i ací els teus braços de foguera atordida, vitrall de lluerna. Entre una ombra i una altra, l’espill ennuvolat de la pluja i aquells anys com una hèlix o tren en marxa. De vegades el paisatge era inabastable com la claredat vacil·lant del vol pretés. Ara ho sé, polsosos els meus ulls de desordre i firmament. Sé de l’abecedari i les lectures que clamen en caure la vesprada. Sé de tot el fracàs que m’esguita els engonals i de la precarietat que mai no m’emancipa. Hui o demà, sempre, l’ocell demacrat dansat al costat del mussol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




APRENDÍ A LEER EN EL REGAZO




Sé de cielos que estallan en rayos, sé de trombas,
resacas y corrientes; sé de noches… del Alba
exaltada como una bandada de palomas.
Arthur Rimbaud




Aprendí a leer en el regazo de la noche y ahí tus brazos de hoguera aturdida, vitral de luciérnaga. Entre una sombra y otra, el espejo nublado de la lluvia y aquellos años como una hélice o tren en marcha. A veces el paisaje era inasible como la claridad titubeante del vuelo pretendido. Ahora lo sé, polvosos mis ojos de desorden y firmamento. Sé del abecedario y las lecturas que claman al caer la tarde. Sé de todo el fracaso que me salpica las ingles y de la precariedad que nunca me emancipa. Hoy o mañana, siempre, el pájaro demacrado danzado junto al búho.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga