TOT ÉS BUIT

Imagen FB de Pere Bessó

TOT ÉS BUIT

Through the dark heavens, and the dew
Falls on my eyes and sense thrills through.
Edith Sitwell

El pit del mar pren els seus propis neguits. I desemboca allà, en el buit de la boca, o en ull condemnat a morir cada dia. Però en l’interior eixut dels batecs, les veritats despreses del no-res, aquells dics dels braços com la pedra en flames de l’infinit. A estones es dessagnen els límits de les finestres, l’ombra buida del món, el mal que en tocar-lo vessa la seua matèria. Ja no queda ningú, llevat del talús o el precipici, ací de les indecisions: tot ho desment la llum de les engrunes, l’aspre alé de la deshora. Fuig de nomenar cada colp de febre que premeix el fons cec de l’ànima.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TODO ES VACÍO

Through the dark heavens, and the dew
Falls on my eyes and sense thrills through.
Edith Sitwell

El pecho del mar prende sus propios desasosiegos. Y desemboca allá, en el vacío de la boca, o en ojo condenado a morir cada día. Mas en el interior enjuto de los pálpitos, las verdades desprendidas de la nada, aquellos diques de los brazos como la piedra en llamas del infinito. A ratos se desangran los límites de las ventanas, la sombra hueca del mundo, el mal que al tocarlo derrama su materia. Ya nadie queda, salvo el talud o el despeñadero, aquí de las indecisiones: todo lo desmiente la luz de las migajas, el rudo aliento de la deshora. Huyo de nombrar cada golpe de fiebre que aprieta el fondo ciego del alma.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

TEMPS D’EVIDÈNCIES

©Pintura de Richard Diebenkorn

TEMPS D’EVIDÈNCIES

Giren les aspes del temps com ulls sentenciats. Què ens revela cada capbusseig d’ombres? Contra mi, el caos i la seua extensa adolescència destructora? Transite damunt de cada pedra i és circular la línia de la nuesa i és rara la mansuetud del riure i és conscient la boca del dolor. Tot s’esdevé una moneda gastada i inexpressiva. La il·lusió resulta una mena de fortuna i veritat enfront de la domesticitat. Davant del nus cec de l’angoixa, només exorcitze els buits i aquella retòrica de les absències. (Demà, amb seguretat, hauré de beatificar l’esbarzer i conviure amb matinades de rovell.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TIEMPO DE EVIDENCIAS

Giran las aspas del tiempo como ojos sentenciados. ¿Qué nos revela cada zambullido de sombras? Contra mí, el caos y su extensa adolescencia destructora? Transito sobre cada piedra y es circular la línea de la desnudez y es rara la mansedumbre de la risa y es consciente la boca del dolor. Todo resulta una moneda gastada e inexpresiva. La ilusión resulta una suerte de fortuna y verdad frente a la domesticidad. Ante el nudo ciego de la angustia, sólo exorcizo los vacíos y aquella retórica de las ausencias. (Mañana, de seguro, habré de beatificar la zarza y convivir con madrugadas de herrumbre.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Richard Diebenkorn