jueves, 22 de abril de 2021

REVELACIÓ DARRERE DE LES PARAULES│ REVELACIÓN DETRÁS DE LAS PALABRAS

 

Imagen FB de Pere Bessó



REVELACIÓ DARRERE DE LES PARAULES

 

  

 

De la taberna de enfrente sale un hombre titubeante.

Detrás de él voces, de putas también,

se adivinan fabulosos regazos ardientes.

Zbyněk Hejda

 

  

 

De tota l’estada del meu cor als bordells, la certesa d’un fogó maleït de mitges vermelles tretes amb feresa. A propet de les bragues, les paraules fangoses de l’inversemblant, la bestialitat del destret en l’alè prisat de l’hivern. Besem la fruita del desamor en una colpidora lleialtat de misericòrdia, de seguida la brasa desmaiada a la vora de l’indi del recòndit. A l’altre costat de la paret, també hi ha devastacions llançant-se amb un somriure al buit. I flors deslligades al bosc del foc i ocells voladors de magnètics ressorts.

.

. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

REVELACIÓN DETRÁS DE LAS PALABRAS

 

 

De la taberna de enfrente sale un hombre titubeante.

Detrás de él voces, de putas también,

se adivinan fabulosos regazos ardientes.

Zbyněk Hejda

 

 

De toda la estadía de mi corazón en los burdeles, la certidumbre de un fogón maldito de medias rojas sacadas con fiereza. Cerquita de las bragas, las palabras fangosas de lo inverosímil, la bestialidad del apuro en el aliento plisado del invierno. Besamos la fruta del desamor en una sobrecogedora lealtad de misericordia, luego el ascua desmayada al borde del índigo de lo recóndito. Al otro lado de la pared, también hay devastaciones lanzándose con una sonrisa al vacío. Y flores desatadas en el bosque del fuego y pájaros voladores con magnéticos resortes.

.

Del libro: Fuego de llaves invisibles, 2021

©André Cruchaga


CONFIDÈNCIES│ CONFIDENCIAS

 

Imagen FB de Pere Bessó



CONFIDÈNCIES

 

 

Soy un bufón:

mis realidades

se burlan de vuestras realidades.

Aarón Tseitlin

 

 

No pot ser d’una altra manera: la nit es desborda en les paraules,

i la bona fe es redueix a una substància etèria, dins de tota

aquesta olor d’ombres que un mastega a la terra de la fam.

Sóc un clown, un riot, enmig de les revelacions del silenci,

i de tot el temps que mor en la plenitud de la pell.

Encara continue viu en aquestes aigües de l’infern, el riure amaga

els enderrocs enfonsats en les arrels de les ossades.

El tall de la realitat mossega els meus ulls, les flassades entre les dents

de la sotsobra, els instants amb els seus falsos estupors, el cec tuguri

dels focs, el soroll de la nuesa en les intempèries entumides.

Sóc un pallasso crioll del tercer món, una eterna esquerda,

un nen mort obligat a caminar llargs camins d’abís.

També sóc quincaller, enmig de tapaboques d’argent viu i mutacions

que no veuen les palpebres, ni la llum de lleis evaporades en el sens fi.

Al capdavall el paradís és una anatomia impenetrable, un trasplantament

de rauques cicatrius, un llarg forcejament a la gola.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

CONFIDENCIAS

 

 

Soy un bufón:

mis realidades

se burlan de vuestras realidades.

Aarón Tseitlin

 

 

No puede ser de otra manera: la noche se desborda en las palabras,

y la buena fe se reduce a una sustancia etérea, dentro de todo

ese olor de sombras que uno mastica en la tierra del hambre.

Soy un clown, un hazmerreír, en medio de las revelaciones del silencio,

y de todo el tiempo que muere en la plenitud de la piel.

Aún permanezco vivo en estas aguas del infierno, la risa esconde

los escombros hundidos en las raíces de las osamentas.

El filo de la realidad muerde mis ojos, las cobijas entre los dientes

de la zozobra, los instantes con sus falsos estupores, el ciego tugurio

de los fuegos, el ruido de la desnudez en las intemperies entumecidas.

Soy un payaso criollo del tercer mundo, una eterna grieta,

un niño muerto obligado a caminar largos caminos de abismo.

También soy buhonero, entre bufandas de azogue y mutaciones

que no ven los párpados, ni la luz de leyes evaporadas en el sinfín.

Al cabo el paraíso es una anatomía impenetrable, un trasplante

de roncas cicatrices, un largo forcejeo en la garganta.

.

Del libro: ‘Fuego de llaves invisibles’, 2021

©André Cruchaga