VENT DE FILATS D’ARAM

Imagen FB de Pere Bessó

VENT DE FILATS D’ARAM

La infrahistòria trau a la llum, amb certa mansuetud, els cementiris negres de l’alé: ací no és somni la vida, sinó un monòleg sartrià: existim en la ficció i l’ambigüitat dels llindars. És apoteòsica la filantropia de la foscor, el foc amarg del temps que ens arrosssega, o el silenci a favor d’anònimes complicitats. (Després de dècades, la fúria de la boira i els seus resquills secrets.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VIENTO DE ALAMBRADAS

La infrahistoria saca a la luz, con cierta mansedumbre, los cementerios negros del aliento: aquí no es sueño la vida, sino un monólogo sartreano: se existe en la ficción y la ambigüedad de los umbrales. Es apoteósica la filantropía de la oscuridad, el fuego amargo del tiempo que nos arrastra, o el silencio a favor de anónimas complicidades. (Después de décadas, la furia de la bruma y sus secretas esquirlas.)

Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

INTROSPECCIÓN

Imagen FB de Pere Bessó

INTROSPECCIÓN

Like the water-drops which slowly wear the rocks to powder.
Amy Lowell

Ens consumeixen les asprors de les velles brases, potser els silencis, o els tants records, el sudari del trenc d’alba de la mitjanit, l’ebrietat dels cercles, i la toponímia a ultrança del foc. La realitat és més que el drama cansat d’aquests dies: hi ha una mena de desesperació a frec de pell i jardins foscos com un tovalló gastat per l’ús. El dolor és només la coloració humida del crepuscle, l’esbós darrere de tants buits que després es converteixen en pols. (Ara evoque la pàgina en blanc per a revertir la melangia i la circularitat dels objectes.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

INTROSPECCIÓN

Like the water-drops which slowly wear the rocks to
powder.
Amy Lowell

Nos consumen las asperezas de los viejos rescoldos, quizás los silencios, o los tantos recuerdos, el sudario del amanecer de la medianoche, la ebriedad de los círculos, y la toponimia a ultranza del fuego. La realidad es más que el drama cansado de estos días: hay una suerte de desesperación a flor de piel y jardines oscuros como una servilleta gastada por el uso. El dolor es sólo la coloración húmeda del crepúsculo, el esbozo detrás de tantos vacíos que luego se convierten en polvo. (Ahora evoco la página en blanco para revertir la melancolía y la circularidad de los objetos.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

CASA DE CIRCE

Imagen FB de Pere Bessó

CASA DE CIRCE

Circe des de la flaire del país que ens colpeja i tira al fons les persianes de l’alé i esborra la llum que estreny l’alegria. Al voltant de cada apòzema els cementiris de la truculència i la fulminant nit apocalíptica. En la respiració ja sense esparadraps, el demà profètic de les foscors i insolvències. (Algú ens ofereix una vida nova furgant en les tombes del pretèrit. Avui cruix la fusta dels destinataris, l’horror en una mena de ritual sentenciat.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CASA DE CIRCE

Circe desde el aroma del país que nos golpea y tira al fondo las persianas del aliento y borra la luz que aprieta la alegría. Alrededor de cada pócima los cementerios de la truculencia y la fulminante noche apocalíptica. En la respiración ya sin esparadrapos, el mañana profético de las oscuridades e insolvencias. (Alguien nos ofrece una vida nueva escarbando en las tumbas del pretérito. Hoy cruje la madera de los destinatarios, el horror en una especie de ritual sentenciado.)