EQUINOCCI FÚNEBRE

Imagen FB de Pere Bessó

EQUINOCCI FÚNEBRE

Tota la nit l’equinocci fúnebre dels dies blancs de l’au damunt de la branca fermentada del cerç. Allà la voracitat d’un món fictici arran de la gola. Tot deixa de pertànyer-nos mentre l’oceà ens cobreix amb la seua lona líquida. Ací encara reverberen els taüts sense possibilitats d’oblit com el tall de l’esperma esbargida damunt de les andanes. A vegades plou com una tristesa de xiprers. A vegades la boira ens talla els itineraris…

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EQUINOCCIO FÚNEBRE

Toda la noche el equinoccio fúnebre de los días blancos del ave sobre la rama fermentada del cierzo. Allá la voracidad de un mundo ficticio a ras de la garganta. Todo deja de pertenecernos mientras el océano nos cubre con su lona líquida. Aquí todavía reverberan los ataúdes sin posibilidades de olvido como el filo de la esperma desparramada sobre los andenes. A veces llueve como una tristeza de cipreses. A veces la niebla nos talla los itinerarios…

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

FOGUERA DE MIRATGES

Imagen FB de Pere Bessó

FOGUERA DE MIRATGES

Un sempre torna a l’ombra coagulada del record. Si bé el temps és una ràfega en el fons de la ferida, resten els itineraris de pedra gravats A la pell i l’alè. (A vegades m’enteste en la boirina seca dels bordells, en aquella cançó del deseiximent i la disbauxa: la foguera rumia els seus miratges, mentre un tren es dissol en el grapat de baticors que enfosqueixen les finestres.) A la distància, la Carver road amb el seu reverber de dies secrets.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

FOGATA DE ESPEJISMOS

Uno siempre regresa a la sombra coagulada del recuerdo. Si bien el tiempo es una ráfaga en el fondo de la herida, quedan los itinerarios de piedra grabados en la piel y el aliento. (A veces me empecino en la neblina seca de los lupanares, en aquella canción del despejo y el desenfreno: la fogata rumia sus espejismos, mientras un tren se disuelve en el puñado de pálpitos que oscurecen las ventanas.) A la distancia, la Carver road con su reverbero de secretos días.
.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga