Imagen FB de Pere Bessó
EQUINOCCI
FÚNEBRE
Tota la nit
l’equinocci fúnebre dels dies blancs de l’au damunt de la branca fermentada del
cerç. Allà la voracitat d’un món fictici arran de la gola. Tot deixa de
pertànyer-nos mentre l’oceà ens cobreix amb la seua lona líquida. Ací encara
reverberen els taüts sense possibilitats d’oblit com el tall de l’esperma
esbargida damunt de les andanes. A vegades plou com una tristesa de xiprers. A
vegades la boira ens talla els itineraris…
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
EQUINOCCIO FÚNEBRE
Toda la noche el
equinoccio fúnebre de los días blancos del ave sobre la rama fermentada del
cierzo. Allá la voracidad de un mundo ficticio a ras de la garganta. Todo deja
de pertenecernos mientras el océano nos cubre con su lona líquida. Aquí todavía
reverberan los ataúdes sin posibilidades de olvido como el filo de la esperma
desparramada sobre los andenes. A veces llueve como una tristeza de cipreses. A
veces la niebla nos talla los itinerarios…
.
Del libro: Precariedades, 2019
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario