jueves, 31 de enero de 2019

TRAGÍ DE LA MALENCONIA

Imagen FB de Pere Bessó





TRAGÍ DE LA MALENCONIA




Ens aclapara despertar sense respostes, sense un escorrim de senyal a l’aroma: res no se salva, després de tot, encara que de costum es llepe el llindar del son. (De vegades el mutisme governa la respiració enmig d’aquesta boira lenta dels ocells del cerç; ningú, des del fosc, no juga a la salvació.) Veiem que el vent deserta de les nostres mans i ens bolca cap al colp de pit i es queda ací, calcinant boca i ànsia. L’huracà del silenci ens porta de nou cap a la creu i la seua terrible cendra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA trAduït en català per PERE BESSÓ




TRAJÍN DE LA MELANCOLÍA




Nos agobia despertar sin respuestas, sin un puchito de atisbo al aroma: nada se salva, después de todo, aunque de costumbre se lama el umbral del sueño. (A veces el mutismo gobierna la respiración en medio de esa bruma lenta de los pájaros del cierzo; nadie, desde lo oscuro juega a la salvación.) Vemos que el viento deserta de nuestras manos y nos vuelca hacia el golpe de pecho y se queda ahí, calcinando boca y ansia. El huracán del silencio nos lleva de nuevo hacia la cruz y su terrible ceniza.

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

TRAVESSIA CAP A L’OBLIT

Imagen FB de Pere Bessó





TRAVESSIA CAP A L’OBLIT




A manera d’intimitat fallida, hi ha aquesta sensació de desfer tot el viscut. (No hi ha un temps real damunt dels braços, ni espais per a purificar l’acostumat.) En la darrera travessia, només els vertígens del terraplé com un franctirador vetlant el desvetlament. En el paradís proscrit de l’amanyac, els canelobres i la seua boira callada, els fetitxes obsessius de la corrosió. Cada núvol modula els adéus.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA trAduït en català per PERE BESSÓ




TRAVESÍA HACIA EL OLVIDO




A modo de intimidad fallida, hay esa sensación de deshacer todo lo vivido. (No existe un tiempo real encima de los brazos, ni espacios para purificar lo habitual.) En la última travesía, nada más los vértigos del terraplén como un francotirador velando el desvelo. En el paraíso proscrito del arrullo, los candelabros y su niebla callada, los fetiches obsesivos de la corrosión. Cada nube modula los adioses.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

ÀNIMES INVISIBLES

Imagen FB de Pere Bessó






ÀNIMES INVISIBLES




Nuestras almas invisibles
Conquistan su presencia entre las cosas.
Jorge Guillén




Al país de les meravelles, res no significa el cos vessat en l’espill: en la nit ens fem invisibles, excepte l’alé vespertí en els ardors de la cendra. Sempre hi ha una mena de fugida en la vorera del pols. (Ara sé que no és obedient l’olor de la nuesa, per molt que l’ull s’encante en la rosa com l’au de foc inefable.)
.
.




ALMAS INVISIBLES




Nuestras almas invisibles
Conquistan su presencia entre las cosas.
Jorge Guillén




En el país de las maravillas, nada significa el cuerpo derramado en el espejo: en la noche nos volvemos invisibles, salvo el aliento vespertino en los ardores de la ceniza. Siempre hay una suerte de fuga en el extremo del pulso. (Ahora sé que no es obediente el olor de la desnudez, aunque el ojo se encante en la rosa como ave de fuego inefable.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura Justyna Kopania

DOLÇA LLUM

Imagen FB de Pere Bessó





DOLÇA LLUM




L’he buscada en l’aigua de l’espill, o en l’avidesa dels meus mocadors. Aquietats resten ja els meus pensaments. Obsessiva en la meua respiració uneix temps i espai. Dolça llum que m’il·lumina les ensopegades i el món succeït de tots els dies.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DULCE LUZ




La he buscado en el agua del espejo, o en la avidez de mis pañuelos. Aquietados están ya mis pensamientos. Obsesiva en mi respiración une tiempo y espacio. Dulce luz que me alumbra los tropiezos y el mundo sucedido de todos los días.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga