viernes, 29 de octubre de 2021

CARRERS D’ALABASTRE │ CALLES DE ALABASTRO

 

Imagen FB de Pere Bessó



CARRERS D’ALABASTRE

 

 

En las calles empinadas y siempre crepusculares,

luz opaca como filtrada por sementinas láminas de alabastro,

ocurren escenas tan familiares como la muerte y el amor;

María Mercedes Carranza

 

 

Sense anses la llosa que s’alça davant dels ulls del color abstret del sufocament, dels psalms de cendra dictats pel vent de les estacions crepusculars del cudol. Sempre els carrers nus com les fulles de paper periòdic a la deriva insoluble dels cascos, de les infanteses envaides per estranys ciclons d’abandonament. Els carrers ens desgasten amb els seus precaris ostatges. On posar un peu abans que desaparega l’alba i ens quede només la porcatera de país que han fet a la seua mida els falsos profetes de la Providència? —Davant de la inclemència, els colps d’altres desencontres; la clandestinitat que s’aveïna per a mutar aquesta nit d’espines. En aquells sementicis de tulipes a Woodburn, no hi havia aquesta sotsobra d’emprar roba negra.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

CALLES DE ALABASTRO

 

 

En las calles empinadas y siempre crepusculares,

luz opaca como filtrada por sementinas láminas de alabastro,

ocurren escenas tan familiares como la muerte y el amor;

María Mercedes Carranza

 

 

Sin asas la losa que se yergue frente a los ojos del color ensimismado del sofoco, de los salmos de ceniza dictados por el viento de las estaciones crepusculares del guijarro. Siempre las calles desnudas como las hojas de papel periódico a la deriva insoluble de los cascos, de las infancias invadidas por extraños ciclones de abandono. Las calles nos desgastan con sus precarios rehenes. ¿Dónde poner un pie antes que desaparezca el alba y nos quede solo la pocilga de país que han hecho a su medida los falsos profetas de la Providencia? —Ante la inclemencia, los golpes de otros desencuentros; la clandestinidad que se avecina para mutar esta noche de espinas. En aquellos sembradíos de tulipanes en Woodburn, no había esta zozobra de usar ropa negra.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga