martes, 18 de julio de 2017

PROFANACIÓ ABISSAL

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





PROFANACIÓ ABISSAL




Jo ja he deslligat tots els atzars però tampoc no reste inerme ja he begut el fetge del mar i totes les seues càbales: sé que la nit continuarà colpint les meues ninetes i també vindran uns altres arbres de sal per si de cas sempre he estat un soldat per a desencaminar les armadures en les meues petites ombres els vertígens desfloren totes aqueixes cares sumides en la rosa negra que habita els laberints: només em fa por l’ocell estrany que em somia la sang invisible de la nit el cadàver del país que ens dissol les mans líquides de l’infinit una gota de llum petrifica les agonies aqueixa porta de vegades trencada dels records —hi ha una soledat que fueteja al patíbul i als botxins al fèretre desvetllat del silenci a més del sentit adust de les innocències avui dia (què dir quan s’enfosqueixen els camins què dir dels espills anàrquics que em degollen dels tatuatges de la suor sobre la pel o de les pues premonitòries de la metzina: en un altre temps hi havia aire i aigua i foc i anàvem sense roba en el encanteri durava l’espessor sense explicacions no hi havia cap interval entre la llum i la còpula ni aclaparament de brutícia i mosques) pel que sembla cada llindar és una còpia de l’horitzó per descomptat hi ha boques inaccesibles com un llampec terribles tal un ull degollat en la teranyina repugnant de la saliva reconec alguns borinots a l’altura de la fetidesa i certs grunyits de peüngles en un empori insostenible de nits tantes vegades cridí damunt dels taüts que perdí el compte: en aquella adolescència tan llunyana la profanació del coll fins afonar-me en la suavitat abissal del teu cos mai no hi hagué culpes i així avançarem mastegant l’irresistible: res no deixava de ser escola i refutació alfabet verd fulla d’aigua del firmament res que fóra sord al foc —en acabant vingué la renúncia i la insurrecció la censura fou una altra manera de conspirar un altre joc de la tortura tot madurà insuficientement amb rapidesa desacostumada inusual fins a fer de la pròpia resistència una infusió de sacrificis i esforços ara tot em produeix son per a la qual cosa necessite antibiòtics i alguns analgèsics per a calmar l’ànsia





PROFANACIÓN ABISAL




Yo ya he desatado todos los azares pero tampoco estoy inerme ya he bebido el hígado del mar y todas sus cábalas: sé que la noche seguirá golpeando mis pupilas y también vendrán otros árboles de sal por si acaso siempre he sido un soldado para desandar las armaduras en mis pequeñas sombras los vértigos desfloran todas esas caras sumidas en la rosa negra que habita los laberintos: sólo me da miedo el pájaro extraño que me sueña la sangre invisible de la noche el cadáver del país que nos disuelve las manos líquidas del infinito una gota de luz petrifica las agonías esa puerta a veces rota de los recuerdos —hay una soledad que fustiga al patíbulo y a los verdugos al féretro desvelado del silencio además del sentido adusto de las inocencias hoy en día (qué decir cuando se oscurecen los caminos qué decir de los espejos anárquicos que me degüellan de los tatuajes del sudor sobre la piel o de las púas premonitorias de la ponzoña: en otro tiempo había aire y agua y fuego y caminábamos sin ropa en el hechizo duraba el espesor sin explicaciones no había intervalos entre la luz y la cópula ni agobio de mugre y moscas) al parecer cada umbral es una copia del horizonte por supuesto hay bocas inaccesibles como un relámpago terribles tal un ojo degollado en la telaraña repugnante de la saliva reconozco algunos moscardones a la altura de la fetidez y ciertos gruñidos de pezuñas en un emporio insostenible de noches tantas veces grité sobre los ataúdes que perdí la cuenta: en aquella adolescencia tan lejana la profanación del cuello hasta hundirme en la suavidad abisal de tu cuerpo jamás hubo culpas y así avanzamos masticando lo irresistible: nada dejaba de ser escuela y refutación alfabeto verde hoja de agua del firmamento nada que fuera sordo al fuego —luego vino la renuncia y la insurrección la censura fue otra forma de conspirar otro el juego de la tortura todo maduró insuficientemente con inusual rapidez hasta hacer de la propia resistencia una infusión de sacrificios y desvelos ahora todo me produce sueño para lo cual necesito antibióticos y algunos analgésicos para calmar el ansia
Barataria, 2017